Una ciutat són les seves gents, però també el que són els seus polítics

En els anys 70, el llavors alcalde de Rubí, Manuel Murillo, iniciava l'asfaltatge i urbanització de bona part dels nostres carrers. Temps grisos d'una altra època, pocs anys després en transició i ocupats per un PSUC consistorial il·lusionat i revulsiu. Miquel Llugany al timó en aquells temps mostrava aires de llibertat als carrers. La popular carretera d'enllaç, inaugurada l'any 1974, amb tota la pompa i a la vella usança, com a av. de Carrero Blanco passava a denominar-se av. de l'Estatut. Des de la seva creació ja es preveia que d'avinguda tindria ben poc. La seva successora Núria Buenaventura (després ICV) va continuar innovant i amb visió visionària va apostar per la transformació d'aquesta carretera (Ctra. Gràcia-Manresa, BP-1503). Durant el seu mandat i amb intenció de pacificar part d'aquesta via, l'any 2003 es construeix la Rambleta entre C/ Camí Ca n'Oriol i C/ Aribau. Diu algun cronista de l'època que aquesta obra li va costar la seva alcaldia arrabassada en les eleccions municipals d'aquell mateix any pel PSC local, amb la seva edil Carmen García. I és que Rubí ha tingut, com continua tenint, els seus pros i els seus contres.

Així, actualment es projecta el nou camp de futbol 25 setembre, ja tenim data per a l'ampliació del CAP Antón de Borja. Barallant-nos amb Generalitat de Catalunya per la segona estació FGC La Llana. Al carrer i en les xarxes no parem de denunciar el funcionament d'algun històric Centre d'Assistència Primària de la nostra ciutat i qüestionar el precari com a recent CUAP. El buscat i sembla que atorgat Hospital de Rubí (Vicens Ferrer) vs Hospital de Sant Cugat, portarà més d'un mal de cap. Discutirem sobre la idoneïtat de la possible construcció de tres blocs de pisos en l'espai inundable de l'Escardívol. Pendent redefinir l'espai ja públic de l'antic Golf Sant Joan juntament amb l'ajuntament de Sant Cugat i disponible per INCASOL com a possible parc conjunt. Llarga lluita implica també les línies d'alta tensió de Cant Fatjó i av. de l'Electricidat en Can Vallhonrrat i altres futures més que possibles. Igual que els múltiples abocadors i extractives en la nostra demarcació. A partir d'ara mateix, intentant donar forma entre tots/es al pròxim POUM, tants anys en el calaix i en el qual s'haurà de decidir el futur urbanístic de la nostra ciutat.

La C-1413 (Ctra. Molins-Sabadell) un altre lloc per a dedicar molt d'esforç i futur. Aquesta C-1413 tantes vegades comparada amb BP-1503 (av. l'Estatut) però ben diferents. Diferents en competències plenes i diferents en nombre de portes d'habitatges abocats directament al seu asfalt. No obstant això, no hi ha dubte que la C-1413 no ha de servir per a separar Rubí-Centre amb la Llana, Plana del Castell, Sant Jordi Park, Can Fatjó i urbanitzacions, malgrat l'imperatiu dificultós del curs de la nostra riera.

I és que la nostra ciutat ha sofert importants canvis amb el pas dels anys. L'última obra important i necessària en av. l'Estatut, i gràcies a Diputació de Barcelona, va ser l'any 2007. Així, la seva cantonada amb C/ Les Basses, lloc amb un anterior accident mortal, va ser semaforitzada i en ella es van col·locar passos de vianants pocs mesos després d'un altre atropellament mortal en aquest punt. Des de maig 2019 l'av. de l'Estatut, data en què l'Ajuntament de Rubí passa a tenir plenes competències sobre ella, és el carrer més gran de Rubí sent el de més extensió en longitud (2,1 kms) i amplària (de 5 carrils). Travessa 7 barris rubinencs amb uns 8000 veïns als habitatges dels quals s'accedeix directament des dels seus vorals. En aquesta històrica via, no ha estat plantat cap nou arbre en els últims 20 anys. Els primers i els últims daten de l'any 2003 amb aquella construcció de la Rambleta de l'Estatut pels seus governants anteriors. Cap nou banc/seient col·locat en ella. Cap metre de carril bici malgrat el qual aposten i implementen altres municipis veïns. Cap nova zona en ella en condicions per al passeig i la socialització. Cap eixamplament de voreres. Tots els seus 2,1 kms pràcticament iguals des del seu origen per al perill i la desídia. Molt pocs canvis i ínfims en tota la legislatura socialista local de 20 anys (2003-2023).

Pacificar una carretera d'aquest calibre i que travessa la nostra ciutat de punta a punta, no és només prohibir velocitat superior a 30 km/h, ni col·locar 4 bandes reductores de velocitat i un únic senyal que prohibeix el trànsit de camions de més de 3,5 tns, en sentit Sant-Cugat-Terrassa exclusivament. Pacificar i transformar no és col·locar anuncis cada 4 anys de "Estem treballant per a pacificar av. l'Estatut". Ni val pronunciar el 17 de juny de 2023, en discurs de tercera investidura a l'alcaldia per part d'Ana Mª Martínez (PSC), "Pacificarem de manera immediata l'av. l'Estatut" i votar un mes després en contra d'una moció plenària de l'oposició sobre "Instauració de la Total Pacificació d'av. l'Estatut" amb l'argument de "ja estem treballant en això".

Treballant en això des de fa anys i prometent com assegurant la seva immediata pacificació sense tant si més no comptar fins i tot i encara amb licitació ni adjudicació d'aquestes suposades obres. L'av. de l'Estatut no té color polític i no es mereix insulsos afanys de protagonisme.

El moviment es demostra caminant i amb fets i més després de 20 anys de promeses sobre aquest tema, ja fins i tot des de 2003 amb Carmen García en l'alcaldia socialista.

I és que aquesta via tan històricament reivindicada, reclamada com acceptada la seva necessària transformació, fins i tot per la mateixa casa gran, continua sent una carretera i via perniciosa a nivell urbanístic, a nivell de compactació com a ciutat, a nivell acústic i ambiental. A nivell de seguretat física és l'única via de Rubí, com a hegemònic punt negre, que compta amb almenys 4 morts en el seu asfalt. Es tracta d'una via no sostenible i cada any més obsoleta, arcaica, antiquada i menyspreada pels nostres competents en ella, malgrat pregonar que des de maig-19 "és un carrer més de Rubí". La sorna i el perill es manté.

Totes les forces polítiques rubinenques han manifestat reiteradament el seu pro actualització d'av. l'Estatut, però sorprenentment el tema segueix en stand by. Aquí ve l'important i digne de ser conseqüents amb el proclamat públicament per tots i davant tots.

En política no serveix tot. Però sí que tot cal donar-ho en política i tot cal complir-ho. Rubí es mereix aquest tot si realment treballem per millorar la nostra ciutat.

I efectivament, una ciutat són les seves gents, els seus moviments culturals i associacions, els seus polítics. Grans tots, tan grans com ho continua sent la vergonya mantinguda de la nostra carretera av. l´Estatut.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.