Quan hi viu una il·lusió

Des de fa molt de temps, quan jugava a futbol sala amb els meus amics en tornejos de diferents gimnasos de Barcelona com l'Aiguajoc o el Rocafort, vaig començar a tenir les ganes i la il·lusió de poder ser entrenador algun dia, o si no arribava a ser-ho, almenys tenir el carnet per poder-ho ser.

Durant molt de temps vaig mirar diferents opcions per poder-me apuntar a algun curs d'entrenador, però m'era impossible pel tema laboral, no podia quadrar horaris mai. Molts anys després, se m'ha obert l'oportunitat per poder-ho realitzar, de manera online per poder combinar-ho amb la jornada laboral.

Potser no arribaré a entrenar mai a cap equip, sigui de petits o de més grans, masculí o femení, però almenys hauré realitzat una il·lusió pendent que tenia des de fa anys.

Amb tot això, m'agradaria donar una empenta a totes aquelles persones que tenen il·lusions per realitzar, siguin grans o petites, ja que, per exemple, estudiar per ser entrenador de futbol no és un succés superimportant, però sí que ho és internament per a mi i per la meva autorealització. Totes aquelles persones que tingueu una il·lusió, gran o petita, si us és possible, realitzeu-la, us sentireu molt millor i haureu realitzat una acció que sempre heu volgut fer.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.