Acomiadaments col·lectius: la nova “regla del compàs”

Els acomiadaments objectius fonamentats per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que afectin els membres d'una empresa s’han d'efectuar sota la forma d'un acomiadament col·lectiu quan s'assoleixin determinats llindars d'afectació respecte a la totalitat de la plantilla, tal com determina l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors (ET). L'anàlisi d'aquest precepte i els seus múltiples condicionants i matisos superaria les pretensions d'aquest article però, en línies generals, es podria resumir dient que el tràmit de l'acomiadament col·lectiu serà preceptiu quan aquestes extincions afectin, en un període de 90 dies, almenys a:

a) 10 treballadors, en les empreses que ocupin menys de 100 treballadors.

b) El 10% de la plantilla d’empreses que ocupin entre 100 i 300 treballadors.

c) 30 treballadors en les empreses que ocupin més de 300 treballadors.

Com dèiem, aquesta afirmació es modula a partir de diversos i complexos factors o atenent el fet, per exemple, que les extincions puguin afectar un únic centre de treball. En aquest article, però, ens volem centrar en l'esmentat període de 90 dies i el transcendent canvi que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha introduït a l'hora d'assenyalar com ha de realitzar-se el còmput d'aquest lapse temporal.

La doctrina prèvia del Tribunal Suprem

Tal com hem vist, l'ET estableix un període de 90 dies dins el qual els acomiadaments realitzats computen a efectes d'establir l'existència d'acomiadament col·lectiu. La qüestió no és intranscendent ja que, si es tracta d'un acomiadament col·lectiu, és obligatori que hi hagi un període de consultes i, en general, el procediment és més garantista pels treballadors afectats, a més d'exigir per a les empreses un major esforç de justificació de les causes que motiven les extincions.

És per això, que algunes empreses intenten eludir les seves obligacions repartint en el temps un "degoteig" d'extincions aparentment individuals. I aquí és on rau la importància de determinar com realitzar el còmput de 90 dies dins el qual, en cas de superar-se els llindars d'afectació esmentats, es podria considerar que aquestes extincions són nul·les per no haver seguit el procediment obligatori de l'acomiadament col·lectiu.

Fins ara, la pregunta de com comptabilitzar els 90 dies tenia una resposta sòlidament assentada en el temps i, sobretot, en la doctrina del Tribunal Suprem. Per l'Alt Tribunal, la data d'efectes d'un acomiadament objectiu individual determinava el punt d'inici de dos períodes diferents, cadascun d'ells en sentit contrari del calendari. D'una banda, a partir de la data d'acomiadament, s'inicia el termini de 20 dies per impugnar-lo. De l'altra, i a l'efecte de comprovar si s'han superat els llindars d'afectació, es comptabilitzaran els acomiadaments efectuats al llarg dels 90 dies previs a la data d'extinció per determinar si van ser en un nombre tal que hagués obligat al tràmit col·lectiu. Però després de la sentència del TJUE coneguda com a cas Marclean Technologies, aquest criteri fins ara inamovible haurà de ser revisat i modificat en profunditat.

La nova "teoria del compàs"

El TJUE s'ha pronunciat en resposta a la qüestió prejudicial presentada pel Jutjat Social 3 de Barcelona que plantejava si el criteri de comptabilitzar únicament els acomiadaments efectuats en els 90 dies previs a l'extinció oferia als treballadors i treballadores totes les garanties que la legislació europea estableix o si, per contra, el càlcul de 90 dies havia de fer-se en un sentit o un altre del calendari, és a dir, de passat però també de futur. I aquesta és, precisament, la tesi abraçada pel TJUE que, recordem, els tribunals nacionals estaran obligats a adoptar.

A partir d'ara, a efectes de calcular llindars d'afectació, el període de 90 dies s'ha d'entendre com un compàs, estenent els seus efectes en qualsevol direcció del calendari i no únicament cap enrere. Per tant, ampliant notablement la protecció dels treballadors davant les pretensions de les empreses que intentin defugir les obligacions legalment establertes respecte al càlcul de l'afectació, tal com des de determinats sectors hem anat reclamant durant molt de temps. I tot això, insistim, recordant que la conseqüència de tramitar individualment un acomiadament que hauria hagut d’enquadrar-se en un procediment col·lectiu és la nul·litat de l'acomiadament amb l'obligació per a l’empresa de readmissió i abonament dels salaris deixats de percebre.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.