Els drets de les persones que emmalalteixen per la feina o pateixen accidents laborals

A Catalunya i al conjunt de l’Estat, 2020 ha tornat a estar un any negre pel que fa a la prevenció de riscos i la salut laboral. L’any de la pandèmia, del confinament i les restriccions a la mobilitat, el teletreball i els llargs períodes de suspensió de l’activitat pels ERTOs, l’estadística d’accidents de treball no ha disminuït, com podria haver estat previsible, sinó que encara ha esdevingut més dramàtica. De fet, la pitjor estadística en gairebé una dècada, especialment a Catalunya. A casa nostra, la xifra d’accidents de treball mortals ha augmentat un 20% respecte 2019. Durant el passat any, gairebé 90 persones van perdre la vida a la feina a Catalunya.

Les morts són, sens dubte, la cara més tràgica d’aquestes dades. Però no pas l'única que serveix per demostrar que a Espanya, el camí per recórrer en matèria de prevenció i seguretat al lloc de  treball encara és molt llarg abans que les nostra estadística de sinistralitat s’equipari a la realitat de la majoria de països de la UE. Al 2020, i a tot l’Estat, es van comptabilitzar 485.365 accidents laborals amb baixa mèdica. Una dada aclaparadora. I encara hi ha més, perquè quan parlem de seguretat i prevenció a la feina, també ho fem de les malalties professionals, on constantment ens trobem amb el greu problema que suposa la manca de diagnòstic i reconeixement de l’origen laboral de moltes patologies, especialment casos de càncer i afectacions psíquiques, però també un gran nombre de trastorns de diversa naturalesa, sobretot els de caràcter musculoesquelètics que generalment tenen a veure amb la realització de moviments repetitius i l’adopció de postures forçades en el decurs de la nostra pràctica laboral diària.

Diverses estimacions assenyalen que, com a mínim, un 20% de les baixes considerades com a derivades de malaltia comuna en realitat han estat provocades per la feina i haurien de figurar com a malaltia professional, situant-nos a la cua d’Europa pel que fa al reconeixement de patologies laborals.

A la pràctica, aquesta manca de reconeixement suposa una vulneració dels nostres drets i un important perjudici per a les persones malaltes, tant en termes econòmics com sanitaris. Cal tenir present que, en cas d’haver emmalaltit com a conseqüència de la feina i causar baixa mèdica, tenim dret, per exemple, a percebre una prestació per incapacitat temporal (IT) mentre el nostre estat físic no ens permeti recuperar la capacitat laboral. Però existeix una gran diferència entre causar baixa per una malaltia comuna o una de professional. En aquest segon cas, tenim dret a a una prestació econòmica en concepte d’IT equivalent al 75% de la nostra base reguladora  i des del primer dia de baixa. En canvi si al nostra malaltia es declara com a comuna, la prestació econòmica es calcularà inicialment a partir del 60% de la base reguladora i la cobrarem a partir del 4 dia de baixa.

Aquesta no és pas l’única diferència substancial. Per cobrar la baixa quan la malaltia és comuna, cal acreditar un període mínim de cotització a la Seguretat Social previ a la incapacitat temporal. Aquest requisit no existeix quan la malaltia és professional. A més a més, per a les patologies d’origen laboral queda garantida de forma absoluta l’assistència sanitària, sense que la persona malalta hagi d’afrontar cap tipus de despesa relacionada amb els tractaments clínics o farmacològics que necessiti per recuperar-se plenament.

La transcendència de veure reconeguda la nostra malaltia o accident com a professional i no pas comuna encara s’accentua més en el supòsit de que la incapacitat esdevingui permanent i, malauradament, l’entitat de la nostra afectació sigui tal que no puguem recuperar plenament l’activitat laboral. En aquest escenari, la diferència econòmica entre les respectives prestacions encara adquireix més transcendència, per no parlar del fet que si la malaltia o l‘accident és laboral es pot incrementar notablement l’import de les prestacions que ens corresponen si ha existit incompliment per part de l’empresa en matèria de prevenció o a l’hora de protegir la nostra salut. En aquest cas, a banda de les prestacions pertinents, també és possible reclamar una indemnització en concepte de danys i perjudicis.

Per tot plegat, és important recordar que si patim una malaltia que ha estat qualificada de comuna i no estem d’acord, podem reclamar davant l’INSS per tal que hi hagi una determinació de contingència i sigui considerada professional.