Personal subcontractat: treballadores de segona?

La subcontractació és el mecanisme a través del qual algunes empreses -cada vegada més- renuncien a desenvolupar amb els seus propis mitjans tècnics i humans algunes activitats que li són necessàries, a vegades fins i tot la pròpia activitat principal, i decideixen contractar una tercera empresa per tal que les realitzi. 

En línies generals, és una pràctica legal subjecta al compliment de determinats requisits i que comporta una sèrie d'obligacions per a l'empresa que contracta, denominada "principal", respecte a l'empresa que executa el servei i el seu personal, inclosa la responsabilitat solidària d'ambdues davant d'incompliments en matèria salarial o relacionats amb la seguretat i la prevenció, per exemple.



Moltes de les empreses que recorren a la subcontractació argumenten l'existència de causes tècniques i organitzatives per justificar aquesta externalització de serveis. Però aquesta no és gairebé mai la veritable raó per fer-ho. En realitat, la subcontractació persegueix un doble objectiu: reduir costos laborals, doncs el personal subcontractat acostuma a tenir salaris molt per sota dels seus companys i companyes contractats directament per la principal, i minimitzar les responsabilitats empresarials d'aquesta.

Per tant, la subcontractació és, en essència, un pervers mecanisme d'empobriment de les relacions laborals i de pèrdua de drets per a unes persones que es veuen privades d'accedir a les condicions salarials i materials que els correspondrien si haguessin estat contractades directament per l'empresa per a la qual treballen.

És per això que convé conèixer quines són les pràctiques il·legals que en determinades circumstàncies poden amagar-se sota la falsa aparença de la subcontractació, per tal de poder reclamar i defensar aquests drets. A continuació, expliquem alguns dels supòsits més recurrents:

Cessió il·legal: Parlem de cessió il·legal quan l'empresa subcontractada es limita a posar a disposició de la principal la mà d'obra, sense aportar mitjans propis ni intervenir en l'organització del servei que ofereix o exercir la potestat de direcció sobre la seva pròpia plantilla. Si la subcontracta només abona el salari i la principal és qui disposa lliurement dels treballadors subcontractats, segurament estem davant un supòsit de cessió il·legal i tenim dret a reclamar per tal que se'ns reconegui la nostra condició real de treballadors de la principal a tots els efectes.

Limitacions a la contractació temporal: En moltes ocasions, es fa servir la subcontractació per imposar una temporalitat fraudulenta, celebrant contractes d'obra i servei lligats a la durada de la pròpia contracta. Sobre aquesta qüestió ja s'ha pronunciat el Tribunal Suprem posant límits a una pràctica il·legal que atempta contra el dret a l'estabilitat en l'ocupació i busca abaratir al màxim el cost d'una futura extinció del contracte. En qualsevol cas, cal recordar sempre la norma que assenyala que transcorreguts 3 anys de contracte temporal (o 4 si així ho marca el conveni sectorial) la relació laboral passa a ser de durada indefinida.