Rebus sic stantibus: he de complir amb allò acordat quan resulta impossible seguir fent-ho?

Traduïda del llatí, la clàusula  rebus sic stantibus significa literalment «estant així les coses» i es tracta d’una disposició del Dret que contempla la possibilitat de resoldre o revisar els termes d’un contracte quan, per circumstàncies excepcionals, sobrevingudes i imprevisibles, esdevé impossible satisfer les obligacions acordades.

Tot i que el principi general del Dret indica amb claredat que allò acordat i pactat en un contracte s’ha de complir si no hi ha hagut engany entre les parts en el moment de celebrar-ho, la realitat és que davant circumstàncies excepcionals, els jutjats també poden acceptar que es flexibilitzin els termes d’un contracte quan existeix una «impossibilitat absoluta» de realitzar la prestació acordada. Ara bé, aquesta aplicació es troba dificultada pel fet que la clàusula rebus sic stantibus és una construcció jurisprudencial però no està pas regulada per cap llei ni incorporada al Codi Civil, ni al català ni a l’espanyol. És a dir, apareix a les sentències com un principi inspirador general, però la legislació no especifica amb claredat en quins casos i com cal aplicar-la.

La Generalitat ha anunciat el propòsit d’incorporar aquesta clàusula al Codi Civil català vinculat-la a la publicació del decret de 21 d’octubre que, entre d’altres mesures, estableix reduccions temporals obligatòries  al preu del lloguer dels locals afectats per les mesures de suspensió o reducció de l’activitat com a conseqüència de la lluita contra la propagació de la Covid-19. La regulació de la rebus sic stantibus es contempla, doncs, com una forma de solidificar aquesta actuació del Govern en relació a l’arrendament de locals comercials quan, en realitat, el possible abast de la clàusula va molt més enllà d’això.

Alteracions sobrevingudes, involuntàries i imprevisibles

A l’espera que es concreti aquest projecte de regulació, el millor és atendre a la configuració clàssica i habitual de la clàusula rebus sic stantibus que ha creat la jurisprudència i, especialment, les sentències del Tribunal Suprem. Aquestes resolucions ens diuen que es podrà resoldre el contracte o «acomodar-lo a les noves circumstàncies» quan es produeixi una «profunda alteració de les circumstàncies que trenqui l’equilibri entre les parts».

Ara bé, l’esmentada alteració no només ha de ser «profunda». Més important que això és que el canvi en les circumstàncies es degui a una causa «sobrevinguda i aliena a la voluntat» que no sigui «racionalment previsible» en el moment de celebrar-se el contracte. És a dir, tan sobrevinguda i poc previsible com una pandèmia que ha obligat a limitar la mobilitat general de la ciutadania durant un llarg període de temps i a suspendre determinades activitats econòmiques, amb especial incidència sobre sectors com ara la restauració, l’hostaleria, la cultura i l’oci nocturn, abocats a una situació molt delicada per causes que no els són imputables de cap de les maneres i posen en perill la continuïtat dels seus projectes empresarials.

La regulació de la clàusula rebus sic stantibus seria una bona i necessària notícia que podria contribuir a que els jutjats puguin intercedir en defensa dels interessos de moltes de les víctimes d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.