Recuperar els diners perduts a Banco Popular

Enguany se celebrarà el quart aniversari de la caiguda de Banco Popular i posterior venda pel preu simbòlic d’un euro a Banco Santander.  Una trista efemèride per als més de 300.000 accionistes de la històrica entitat que, de la nit al dia, van veure com es reduïa a zero el valor de les seves inversions. En la immensa majoria de casos, els damnificats per la polèmica resolució de Banco Popular no van ser inversors professionals ni persones amb ànim especulatiu sinó tan sols clients de l’entitat que van adquirir les seves accions seguint el consell i confiant en les garanties ofertes per l’entitat de la qual eren clients i on tenien dipositats els seus estalvis.

Malauradament, tot apunta que Banco Popular va poder trair aquesta confiança, tal i com presumptament indiquen les sòlides proves de que l’entitat va falsejar els seus comptes durant anys per oferir una imatge de solvència i fortalesa financera que no tenia res a veure amb la veritable situació del banc que, en realitat, era molt propera a la fallida. És per aquesta raó que, en revelar-se quin era l’autèntic estat comptable i econòmic de Banco Popular, les administracions van optar per la resolució de l’entitat i la seva venda a Banco Santander, amb les dramàtiques conseqüències pels accionistes abans esmentades.

Protegir els perjudicats

Tothom sap que el valor de qualsevol acció que cotitzi a la Borsa poc fluctuar i patir variacions. Les accions borsàries guanyen i perden valor en funció de l’evolució del mercat. Els accionistes sempre estan exposats a la possibilitat de patir pèrdues. Però el mercat té regles legals d’obligat compliment i si les pèrdues deriven d’una infracció d’aquestes regles, esdevenen un perjudici il·legítim que genera el dret a ser compensats. I això és el que succeeix amb els accionistes afectats per la resolució de Banco Popular, especialment els qui van adquirir les accions a les successives ampliacions de capital de 2012 i 2016.

Aquests accionistes que van perdre els seus diners amb la desaparició del Popular no van ser víctimes de la volatilitat del mercat ni responsables d’una decisió mal calculada. Van ser víctimes d’un engany. Amb la informació que se’ls va facilitar -la continguda, per exemple, al fulletó informatiu de les diferents ampliacions de capital- ningú no hagués pogut preveure que aquelles accions podien perdre la totalitat del seu valor, doncs les dades econòmiques publicades no tenien res a veure amb la tràgica feblesa que patia Banco Popular. I els clients tampoc no tenien cap raó per sospitar d’aquella informació, doncs els comptes i els balanços publicats per l’entitat havien estat auditats i aprovats pels organismes reguladors del mercat borsari.

En casos com aquest, la legislació vigent estableix que la compra de les accions i la posterior pèrdua del valor de la inversió no és responsabilitat de l’accionista perjudicat, doncs aquest mai les hagués adquirit si en comptes de la informació falsejada que se li va proporcionar hagués tingut la possibilitat de conèixer l’estat real dels comptes de Banco Popular. I és per això que legitima els accionistes damnificats a reclamar la nul·litat de l’adquisició i la devolució del valor de la inversió perduda en concepte de danys i perjudicis. El mateix raonament que s’aplica també a un altre col·lectiu de perjudicats per la caiguda de Banco Popular com ho és el de tenidors de preferents, bons i deute subordinat de l’entitat. En el seu cas, també és obligació del banc demostrar que la informació proporcionada sobre el producte ofert era suficient per entendre el risc de pèrdues i no incloïa les esmentades dades comptables imprecises i falsejades.

A hores d’ara, ja són nombroses les sentències judicials que han constatat la responsabilitat de Banco Popular en la pèrdua de valor de la inversió realitzada per accionistes i preferentistes, obligant a Banco Santander, en qualitat de successor de l’entitat, a restituir els estalvis perduts.

Encara som a temps de reclamar

Malgrat alguns mitjans de comunicació van publicar erròniament en el passat informacions que donaven a entendre que el temps per reclamar per les pèrdues causades per la resolució del Banco Popular s’havia esgotat, el cert és que això no és així. Especialment en el cas de Catalunya, on el nostre Codi Civil, d’aplicació preferent, atorga un termini de fins a 10 anys a comptar des de la resolució de l’entitat per interposar una reclamació per danys i perjudicis que ens permeti recuperar la inversió perduda. Sent així, a hores d’ara, les persones afectades encara poden actuar per aconseguir la nul·litat de l’adquisició i la reparació dels perjudicis soferts, tal i com és just.