Què està passant amb el personal temporal de les Administracions?

La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que, aparentment, obre la porta a què el personal de l'Administració en situació de temporalitat fraudulenta reclamés la «fixesa» del seu lloc de treball, ha generat gran expectació... i confusió. Després de la seva publicació el 22 de febrer, s'ha especulat molt sobre el seu impacte potencial en la situació laboral del personal en situació de temporalitat fraudulenta al sector públic, un col·lectiu format per més de 900.000 persones. 

Malgrat la sensació d'expectativa generalitzada, és crucial comprendre que la sentència no estableix de forma absoluta l'obligació de considerar fix tot el personal de les administracions en situació de temporalitat irregular. Però si considera que aquesta és una opció que «podria constituir una mesura efectiva» per evitar i sancionar l'abús de la temporalitat, tal com exigeix la legislació comunitària. No és el mateix, però sens dubte és transcendent.



La sentència del TJUE s'ha dictat a instàncies del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va presentar una qüestió prejudicial exposant als jutges europeus les diverses formes i estratègies adoptades per la legislació i la jurisprudència per abordar l'abús de la temporalitat. La qüestió perjudicial interroga el TJUE per tal de saber si alguna d'aquestes mesures podria satisfer les exigències de la legislació comunitària.

Indefinit no fix, una figura insuficient



El TJUE ha valorat la relació amb les Administracions dels anomenats indefinits no fixes, una figura polèmica i sempre controvertida creada pel Tribunal Suprem per intentar definir el vincle existent entre el personal laboral que ocupa una plaça des de fa més de tres anys sense que aquesta hagi estat ocupada de forma definitiva. Per al TJUE no hi ha dubte, aquesta relació és de naturalesa temporal atès que la seva vigència està inevitablement vinculada a l'obligació de l'Administració de seguir els procediments legalment establerts per cobrir amb caràcter definitiu la plaça ocupada pel treballador indefinit no fix i, per tant, no pot ser considerada una mesura efectiva per combatre la temporalitat. Opció descartada, doncs.



Amb el pagament d'una indemnització ja és suficient?



Actualment, les persones que fa més de tres anys que mantenen una relació laboral amb l'administració (recordem-ho, en frau de llei!) perceben actualment una indemnització de vint dies de salari per any treballat amb el topall d'una anualitat en cas de veure-la extingida. La mateixa indemnització que està previst per a qualsevol treballador o treballadora de l'Administració que perdi el lloc de treball per amortització o cobertura definitiva de la plaça, encara que no existís temporalitat abusiva i s'haguessin respectat els terminis establerts. Sent així, sense fer cap distinció entre el caràcter legítim o abusiu de la temporalitat, el pagament de la indemnització no és suficient per prevenir o sancionar els abusos.



Els processos de selecció són la mesura adequada?



El denominat procés d'estabilització pensat per reduir la intolerable taxa de temporalitat al sector públic (del 30%, superior a la del sector privat!) i la convocatòria de seleccions per donar cobertura a les places dins el termini i en la forma escaient seria, evidentment, una bona forma de prevenir l'abús de la temporalitat... però ens recorda el TJUE que aquests processos no acostumen a convocar-se sovint ni complint els terminis fixats. A més a més, tenint en compte que aquests processos estan oberts a persones que no han estat víctimes d'abús i podent tenir com a resultat que el personal que la pateix acabi perdent la feina, el TJUE tampoc considera els processos selectius una mesura sancionadora contra les Administracions que incompleixen el deure de prevenir l'ús fraudulent de la temporalitat.

Llavors, quina és la mesura adequada per complir amb la legislació comunitària si totes aquestes no ho són? La fixesa? Com explicàvem, el TJUE no diu en la seva sentència que considerar com a treballadors fixos les persones que han superat el termini de 3 anys amb una relació de durada determinada sigui l'única opció vàlida, però sí que afirma que la fixesa pot ser una solució suficient i compatible amb la legislació comunitària. I aquesta consideració pot representar un veritable terratrèmol que obre infinitat d'interrogants sobre què pot passar d'ara endavant. 
Per tant, i tot i la lògica expectació entre les més de 900.000 persones que estan patint actualment la temporalitat abusiva per part de les Administracions, a hores d'ara encara queden molts interrogants per respondre i cal veure com resolen els tribunals les moltíssimes reclamacions que (amb raó) han presentat milers de persones a qui l'Administració condemna a viure en permanent incertesa.
 

  Demana cita, ara!