Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
En altres ocasions ja us hem parlat del fenomen de les ciberestafes i ciberatacs, també anomenades phishing, que cada vegada afecten més persones: es calcula que actualment cada dia a Catalunya es produeixen més de 350 estafes en línia amb l'objectiu d'acabar robant els nostres estalvis o patrimoni. Però a banda de les pràctiques de suplantació d'identitat mitjançant missatges o trucades per fer-se amb les nostres credencials, una modalitat d'estafa cada cop més freqüent és la de les falses inversions, que convé conèixer.
En aquesta pràctica, una persona, un suposat Trader, ens fa creure que estem guanyant diners mitjançant inversions, habitualment en criptomonedes, divisa estrangera o fons d'inversió que, en realitat, són inexistents. Es tracta d'autèntics «trilers» digitals que sovint, mitjançant tècniques per anar guanyant-se la nostra confiança, sotmeten les víctimes a pèrdues econòmiques fins a obtenir tots els estalvis de la persona o fins i tot endeutar-la. Per mitjà de falses pàgines web i de la instal·lació de programes de control remot als dispositius de les víctimes, els delinqüents sol·liciten préstecs i crèdits personals, a vegades fins i tot d'entitats financeres de les quals la persona afectada ni tan sols és clienta. En aquests casos, el consentiment de la persona afectada, que és un requisit essencial per tal que la contractació sigui vàlida, no existeix, amb la qual cosa els jutjats i tribunals gairebé sempre acaben anul·lant els contractes i obligant les entitats a retornar l'import de les quotes abonades.
Sigui quina sigui la modalitat de ciberestafa de la qual hem estat víctimes, el principal obstacle a l'hora d'intentar recuperar els nostres diners és la dificultat per rastrejar-los, ja que sovint han estat transferits a altres països o paradisos fiscals i la Policia té veritables problemes per investigar. És per això que, davant la dificultat per actuar penalment contra els mateixos delinqüents, des de Col·lectiu Ronda assenyalem clarament la responsabilitat dels bancs, que tenen l'obligació de garantir la seguretat de les operacions i protegir els nostres estalvis.
En aquest sentit, la Llei està de la part de les víctimes, especialment arran de l'aprovació d'una normativa europea adaptada a aquests processos i situacions que estableix el que s'anomena un sistema de responsabilitat «quasi-objectiva» de les entitats financeres. És a dir, la idea és que els bancs, per contracte i per llei, tenen l'obligació de custodiar degudament els nostres diners i això implica que seran sempre els responsables de les possibles sostraccions o robatoris que patim tret que el banc pugui demostrar i acreditar que ha existit una negligència per part de la víctima que ha fet possible l'acció criminal. I no pas una negligència qualsevol o excusable. Per tal que el banc quedi exonerat de responsabilitat, la negligència de la persona ha de ser especialment greu. Fins al punt que no és gens habitual que els jutjats valorin que la responsabilitat ha estat de la mateixa persona.
El denominador comú de les diverses modalitats de phishing és que en tots els casos trobem patrons inusuals de conducta que no han estat detectats pels algoritmes i els sistemes de seguretat del banc o que, si es detecten ja és massa tard. Parlem de patrons com realitzar un gran nombre de Bizum en poc temps, que múltiples IP alienes es connectin al dispositiu, que es facin multitud de transferències internacionals... En aquest sentit, insistim que a l'hora de reclamar aquest tipus d'estafes, cal apuntar doncs cap a la responsabilitat que tenen les entitats financeres que tenen l'obligació de detectar aquests moviments inusuals. Per tant, és possible reclamar-los els imports que ens puguin haver sostret.
A Col·lectiu Ronda hem aconseguit nombroses sentències favorables a persones que han patit casos de phishing. Si heu estat víctimes d'una d'aquestes estafes, podeu contactar amb nosaltres al 92 368 21 99 o a consultesjuridic@cronda.coop.
