Ara fa uns dies, les nostres companyes del despatx de Col·lectiu Ronda a la localitat de Cerdanyola van ser notícia a nombrosos mitjans de comunicació arran d'una sentència que obliga la companyia asseguradora Sanitas a indemnitzar una persona amb un import de més de 280.000 euros per les greus seqüeles derivades d'una intervenció quirúrgica realitzada a l'Hospital General de Catalunya. En aquest cas, es tractava d'una operació a la zona lumbar que havia de servir per posar punt final a les molèsties i dolors que una primera intervenció duta a terme dos anys abans no havia aconseguit fer desaparèixer. Malauradament, i segons consta a la sentència, «una manca de vigilància diligent i control del pacient per part dels professionals mèdics i d'infermeria» va originar una sèrie de complicacions en el procés postoperatori que han acabat en una declaració d'incapacitat permanent en grau d'absoluta derivada de les lesions permanents que, entre d'altres, inclouen pèrdua parcial de la mobilitat de les extremitats inferiors que obliga la persona a fer servir regularment caminadors i cadira de rodes.
Tenim dret a reclamar una indemnització sempre que es produeixen danys i lesions en el decurs d'una operació o tractament mèdic? Doncs hem d'aclarir que no és així. Les seqüeles, danys o lesions, encara que siguin greus i permanents, no sempre atorguen el dret a ser rescabalats per les conseqüències indesitjades de la intervenció. La responsabilitat dels metges i dels professionals sanitaris en general no és, segons la jurisprudència, una obligació de resultat sinó de mitjans. És a dir, els professionals de la sanitat estan obligats a utilitzar les tècniques i aplicar els protocols més adients en tot moment per tractar de forma eficaç les malalties o lesions que intenten guarir. I a fer-ho, òbviament, amb tota la diligència exigible. Si els procediments són els correctes i s'apliquen amb la deguda diligència, un resultat indesitjat podria no ser indemnitzable atès que s'entén que metges, cirurgians i sanitaris són persones humanes que tot i parar tota l'atenció i interès possible poden cometre una errada, com qualsevol altre. En el cas que us esmentàvem, per exemple, la indemnització és conseqüència del fet que l'equip de l'hospital no va ser diligent a l'hora de fer el degut seguiment a una complicació postoperatòria que podia ser prevista i atesa amb més celeritat.
A banda d'aquesta obligació de mitjans, la responsabilitat dels professionals mèdics també es pot generar a conseqüència de l'incompliment del deure d'informar correctament sobre les conseqüències possibles, probables i, fins i tot, improbables del tractament a seguir. Com a pacients, el nostre consentiment a sotmetre'ns a una operació o tractament ha de ser lliure i informat i això implica que la informació proporcionada sigui suficient per ponderar acuradament els beneficis que podem obtenir en relació amb els riscos que assumim. L'incompliment d'aquest deure d'informació també ens podria atorgar el dret a ser indemnitzats si patim unes conseqüències que no podíem preveure.
Com veieu, no és tan senzill demanar responsabilitats en un cas de negligència mèdica perquè no sempre hi ha una malpraxi associada i, per tant, cal tenir en compte molts factors. Per això, els professionals del dret vetllem per detectar quan podem reclamar una indemnització en cas de danys i lesions en el decurs d'una operació o tractament mèdic.