Els problemes de mobilitat derivats de l'afectació sobre el servei de Rodalies a Catalunya i les dificultats de moltes persones per desplaçar-se fins al lloc de treball ha despertat interès (i inquietud!) al voltant de les possibles conseqüències d'arribar tard a la feina i la possibilitat que puguin acomiadar per aquest fet.
Arribar puntual al lloc de treball i complir amb l'horari acordat és una de les obligacions que tenim com a treballadores. Per tant, fer tard representa un incompliment d'aquestes obligacions i comporta la possibilitat de ser sancionades en funció de la gravetat dels fets i tenint en compte que l'actuació ha de ser proporcional al greuge i contenir una valoració de la freqüència, el grau de culpabilitat i la responsabilitat de la persona treballadora. Fetes aquestes consideracions, podem dir que incorporar-se tard a la feina pot ser sancionat de tres maneres (no incompatibles entre elles):
Descompte a la nòmina
Pròpiament, aquest descompte no es pot considerar una «sanció». L'Estatut dels Treballadors prohibeix expressament la imposició de multes econòmiques a les persones treballadores per part de les empreses. Però l'any 2021, el Tribunal Suprem va considerar que descomptar de la nòmina l'import equivalent al temps deixat de treballar pel fet d'arribar tard no constituïa una multa sinó, simplement, no retribuir la part de la jornada que no ha estat efectivament treballada.
Amonestació i sanció
Una amonestació és la comunicació que l'empresa fa advertint a la persona treballadora d'un incompliment laboral, encara que aquest no tingui cap conseqüència addicional més enllà de generar un antecedent. En canvi, la sanció és una amonestació que implica penalització de sou i feina. El conveni col·lectiu de cada empresa regula quins són els incompliments que poden ser sancionats, la durada de la sanció i el procediment a seguir per aplicar la penalització. En qualsevol cas, les sancions per faltes greus o molt greus requereixen comunicació escrita on constin els incompliments i la data. En cas que no estiguem d'acord, tenim vint dies hàbils per impugnar-ho.
Acomiadament disciplinari
L'acomiadament disciplinari és la forma més greu de sanció, una modalitat extintiva (que implica no percebre indemnització) als incompliments contractuals, la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança, especificant que els incompliments han de ser greus i «culpables». Entre els incompliments contractuals poden ser causa d'acomiadament disciplinari «les faltes repetides i injustificades d'assistència o puntualitat a la feina». Com que aquesta és una referència genèrica i indeterminada, serà al conveni col·lectiu on s'indiqui quantes faltes i en quin període poden ser justificatives d'un acomiadament. En qualsevol cas, l'acomiadament disciplinari per manca de puntualitat requereix d'un component de no justificació i culpabilitat per part de la persona infractora, qüestió que arribat el cas, hauria de ser ponderada en un jutjat per valorar si l'extinció està o no justificada i resulta una mesura proporcional a la gravetat dels fets. Per això, en el cas dels retards pel mal funcionament de RENFE, és aconsellable demanar un justificant per si fos necessari acreditar que la manca de puntualitat és aliena a la nostra voluntat.
Tolerància empresarial
Finalment, destacar que l'any 2022, el TSJ d'Astúries va considerar improcedent l'acomiadament d'una treballadora que durant dos anys es va incorporar tard a la feina, tenint en compte el fet que l'empresa ni tan sols li havia adreçat advertiments. Segons la sentència, l'empresa va vulnerar el «principi gradualista» de l'acomiadament, segons el qual la pèrdua del lloc de treball no pot ser la primera conseqüència d'uns fets que no hagin tingut prèvia atenció per part de l'empresa que, d'una forma o altra, s'havia mostrat tolerant amb els incompliments. Un element més a considerar si mai ens trobem davant l'eventualitat d'haver d'impugnar un acomiadament per manca de puntualitat.