La situació d'incapacitat permanent total no permet extingir automàticament el contracte

El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha sentenciat que la legislació espanyola és incompatible amb el contingut de la normativa comunitària en matèria de prevenció de la discriminació en el món laboral quan permet l'extinció automàtica del contracte de les persones que estan en situació d'incapacitat permanent total.

El pronunciament del TJUE arriba arran del cas d'una persona treballadora de les Illes Balears que després que se li reconegués una incapacitat laboral total va ser acomiadada considerant que no podia realitzar les seves tasques habituals. L'afectat va recórrer contra la sentència per discriminatòria i el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va plantejar alguns dubtes al TJUE, que va resoldre establint que no es pot acomiadar una persona treballadora que pateixi una discapacitat després d'un accident laboral sense que abans es facin «ajustaments raonables» i «es prenguin les mesures adequades, en funció de les necessitats de cada situació concreta, per permetre les persones amb discapacitat accedir a l'ocupació, prendre-hi part o progressar professionalment» tret que l'esforç d'adaptació del lloc de treball «suposi una càrrega excessiva per a l'empresari».

El TJUE, en la seva resolució, invoca el contingut de la Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i la legislació comunitària per criticar la normativa espanyola a l'hora de preservar i protegir el principi d'igualtat de tracte en relació amb les persones afectades per una discapacitat. En aquest sentit, considera incompatible la norma espanyola amb la internacional pel fet que la primera no fa cap esment a l'obligatorietat d'aplicar ajustaments raonables amb caràcter previ a l'extinció, que hauria de ser una opció reservada només a aquells casos en què no resulti viable adaptar el lloc de treball.

Aquesta incompatibilitat de la legislació espanyola amb la normativa supranacional obliga a modificar la normativa espanyola i un dels articles de l'Estatut dels Treballadors que considera causa d'extinció del contracte la «mort, gran invalidesa o la incapacitat permanent total o absoluta del treballador». Però del propi redactat de la sentència del TJUE es pot deduir que l'abast i les implicacions poden anar més enllà de l'afectació sobre la incapacitat permanent total, ja que no fa cap distinció entre els diferents graus d'incapacitat i, per tant, l'exigència per a l'empresa d'un esforç d'adaptació del lloc de treball fins allò que sigui raonable cal considerar que també abasta la incapacitat permanent absoluta, la gran invalidesa i, probablement, també la situació d'ineptitud sobrevinguda regulada per l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors. Al nostre entendre, la sentència del TJUE implica que abans de procedir a l'extinció contractual, i sigui quina sigui la intensitat de la pèrdua de capacitat laboral de la persona afectada, l'empresa haurà d'acreditar la impossibilitat d'adaptar el lloc de treball o recol·locar la persona en una vacant les funcions de la qual siguin compatibles amb la capacitat i la disponibilitat de la persona.

Causa de nul·litat

Hem de recordar que el juliol de 2022, el Govern espanyol va aprovar la Llei 15/2022 anomenada per a la igualtat de tracte i la no discriminació que, per primera vegada, incloïa la malaltia i qualsevol condició relacionada amb la salut com a causa de discriminació. Una novetat importantíssima pel nostre ordenament laboral que obria la porta a reclamar la nul·litat dels acomiadaments sense causa objectiva que afectin persones en situació de baixa mèdica o malaltes.

Si considerem l'aplicabilitat d'aquesta norma nacional i l'unim a la sentència del TJUE, no sembla en absolut excessiu argumentar que en absència o davant la insuficiència de l'intent d'adaptació dels llocs de treball, els acomiadaments han de tenir la consideració de nuls i no tan sols improcedents.

La sentència del TJUE determina en quin sentit han d'interpretar els tribunals nacionals la legislació vigent, tenint sempre en compte que en cas de discrepància la prioritat d'aplicació correspon a la normativa comunitària. En aquest sentit, estem a l'espera de veure com resoldran d'ara endavant els casos que hagin d'analitzar i, especialment, com interpretaran el concepte «d'ajustaments raonables» i què significa «una càrrega excessiva per a l'empresari». Dues construccions legals de contorn difús que hauran de ser progressivament definides per la jurisprudència dels nostres tribunals.

  Demana cita, ara!