Agafar aire

Sembla una eternitat, des de l'anterior Festa Major.

O des del darrer Sant Joan de debò: amb fogueres, gent, somriures visibles, sopars als carrers, revetlles sense por a emmalaltir.

Les festes populars són quelcom identificatiu de la nostra cultura. Sant Joan i la Festa Major, dos moments importants en el calendari anual de la ciutat, i en la vida de moltes persones. També de les entitats, que aprofiten per a donar-se a conèixer, organitzar actes, enfortir la xarxa, recaptar fons per a futures activitats.

Portem dos anys sense poder viure les festes amb plenitud. Enguany, la festa major té un gust agredolç: certa recuperació de l'activitat sota mesures (necessàries) de control i contenció, i amb molt poca participació de les entitats.

Hi havia altres opcions per a una festa més dinàmica i plena? Amb menys límit a activitats per possibles contagis que a l'aire lliure són difícils, amb més participació d'entitats, amb més vida al carrer, tot defugint les multituds que ara són arriscades?

Si fem una ullada al que es fa als municipis del voltant trobarem altres opcions. A nosaltres se'ns acudeixen unes quantes: jams per a grups locals en alguna plaça o pati d'escola, habilitar espais per al lleure alternatius als 'botellons' que proliferen pels boscos de Rubí, obrir espais per tallers infantils als barris, etc.

Un exemple proper d'aquesta tendència del govern de la ciutat a retallar, limitar o potser voler controlar o tutelar tota l'activitat (o simplement no potenciar-la, que ve a ser el mateix): per Sant Joan l'Ajuntament va denegar al CRAC (Centre Rubinenc d'Alternatives Culturals) fer un sopar al carrer, malgrat que s'acomplien les mesures sanitàries marcades pel Procicat. De fet són més segures les trobades controlades al carrer que dins les cases en espais tancats, i en altres municipis sí que s'han realitzat.

Van dir que no, per "raons sanitàries". I és que sembla que la pandèmia serveix d'excusa per a tot.

Però és indispensable agafar aire. Creiem que hi havia més opcions per a una Festa Major en la qual tornar a respirar una mica de la vida que ens ha estat sostreta aquest darrer any per la pandèmia. Perquè amb malaltia o sense, i malgrat les pèrdues que tantes hem sofert de gent ben propera, la vida (ens) continua, i cal tornar a construir els espais de cures col·lectives, de relacions, de suport mutu que tant s'han perdut aquests darrers temps.
La salut de la població està en joc: necessitem cuidar la vida personal i col·lectiva, destensar l'ambient, reduir la crispació a cases i carrers. Agafar aire.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.