El declivi d’una ciutat atrapada en la mediocritat

Vaig néixer a l'Hospitalet de Llobregat, el meu pare també, just al costat de la Riera Blanca on estaven els Burots per pagar els impostos a les mercaderies que entraven a Barcelona. Vam néixer a l'ombra d’una Barcelona expansiva i d’un franquisme opressor. La meva infància va ser la d’un nen que experimenta un viatge de lluita i resistència coŀlectiva, marcat per una consciència social compartida amb molts altres fills d'immigrants. Des de petits, gràcies a Esplais i altres moviments veïnals, vam assumir la responsabilitat de sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat, de la nostra cultura, de la nostra gent, fins al punt de portar molt alt el símbol L’H, símbol ara perdut. Però en aquest context de marginalitat i delinqüència, molts joves ens vam comprometre a estudiar i preparar-nos per afrontar el futur, incloent-hi dies com el del cop d'estat, amb l'esperança de construir una ciutat millor. Fa 25 anys, com molts altres, vaig venir a Rubí amb una única aspiració: oferir una millor qualitat de vida als meus fills. Aquesta qualitat de vida es basava en una desig bàsic: trobar espais verds, comunitats saludables i oportunitats. Avui, aquesta futur s'ha trencat.

Rubí és una ciutat rica en història. Des dels temps dels romans, amb la vinya com a element essencial del seu paisatge, fins a l’arribada dels primers immigrants industrials durant la dictadura franquista, La ciutat de les múltiples fonts, ha estat un espai de trobada i transformació. La riada del 1962 va marcar un punt d'inflexió tràgic en la vida de la ciutat, però també va demostrar la seva força i resiliència. Ciutat fortament republicana abans de la dictadura i de les últimes amb un govern municipal comunista. Avui, veiem una segona onada migratòria buscant oportunitats, procedent d’altres parts del mon, empesa en molts casos per la guerra i la fam.

La nostra època es defineix per un Rubí que ha viscut un dels darrers governs comunistes, que va caure per mèrits propis: desgovern i portes giratòries. Els socialistes, amb l’arribada al poder, van heretar una ciutat malferida. El PSC amb persones com Carme Garcia i Jordi Peiró al capdavant, van guanyar les eleccions, o millor dit, ICV les va perdre per mèrits propis. Posteriorment, també gràcies al govern més catalanista del PSC a la Generalitat, amb Maragall al capdavant, es van aconseguir algunes millores, com la urbanització del cobriment de la via heretat de l’anterior govern, que separava físicament la ciutat.

Més endavant, el govern socialista es va veure arrossegat per dinàmiques cainistes i per comentaris sobre algunes gestions no molt clares. El resultat va ser un canvi de persones al partit, una victòria justa i una política de gestió mediocre, sense un projecte clar per a la ciutat ni per al benestar dels seus habitants. Aquesta gestió ha beneficiat el partit i els seus polítics, però pels habitants no ha suposat cap millora des de la urbanització del passeig del ferrocarril.

El fracàs de la cultura comercial i partidista

Els festivals que organitza el consistori, com el Festival Colors o el Primavera Pop, o els túnels de llum que es van realitzar en el passat, exemplifiquen aquesta gestió fallida. Aquests esdeveniments suposen una despesa desorbitada —més de 400.000 euros en el cas del túnel de la llum o el primavera pop—, per captar l’atenció mediàtica, però amb poc o cap retorn real per a la ciutat, més enllà d’un dia de guanys per alguns del comerciants del centre de la ciutat. Lluny de fomentar una cultura local rica i diversa, aquests festivals s'han convertit en eines polítiques per millorar la imatge del govern i els seus membres que busquen alguna sortida ben remunerada. Es busquen grans titulars, però no es construeix cap identitat cultural real ni es dona suport als artistes locals, que en definitiva són els qui podrien fer créixer Rubí des de dins.

La cultura no es pot basar només en espectacles puntuals. La veritable cultura necessita una inversió contínua i projectes de llarg termini que fomentin la participació ciutadana, que donin suport a les entitats locals i que ofereixin oportunitats per als joves. Invertir en aquests festivals és invertir en fum, en iŀlusions momentànies que no deixen res sòlid al darrere. La ciutat necessita un model cultural que permeti als seus ciutadans sentirse part d’un projecte comú

Més info: Pel Rubí de totes i tots, us esperem

Infraestructures oblidades: transport, hospital i innovació

Aquesta manca de visió no es limita a la cultura. Un altre exemple de la negligència del govern és la falta d’un hospital a Rubí. No és normal que una ciutat de gairebé 80.000 habitants no tingui un centre sanitari propi, on s’han posat la primera pedra en varies ocasions, i que els seus ciutadans hagin de dependre de Terrassa o Sant Cugat per a rebre atenció mèdica. Aquest fet posa en perill la seguretat i la salut de molts rubinencs, especialment en situacions d'emergència per a famílies amb recursos limitats.

El transport públic també és un desastre. Els barris no estan ben connectats entre si ni amb el centre, i la dependència del cotxe privat és enorme. Ciutats europees com Grenoble han sabut solucionar aquests problemes amb un sistema de transport circular com la R3N , que connecta tots els punts de la ciutat amb eficiència. Per què no pot Rubí seguir aquest model? Un anell circular, per exemple, que connecti barris i serveis importants, amb FGC i RENFE, seria una solució inteŀligent i sostenible.

Però Rubí no només necessita millorar les seves infraestructures físiques. És fonamental que la ciutat aposti per la innovació i la tecnologia, aprofitant la seva proximitat a Barcelona i la seva localització estratègica al Vallès. Crear un hub tecnològic no només generaria llocs de treball qualificats, sinó que també situaria Rubí com una ciutat de referència en innovació, tal com vaig proposar en el meu article "El futur ja és aquí: Rubí, ciutat d'oportunitats. De moment a Catalunya tenim un dèficit de trenta mil places de formació professional, un desatre.

Més info: El futur ja és aquí: Rubí, ciutat d’oportunitats

Rubí no només ha perdut oportunitats en cultura i infraestructures, sinó que també ha vist com els seus espais verds s'han anat deteriorant. Els torrents, com el Torrent dels Alous, o Can Xercavins, que haurien de ser refugis climàtics, estan ara en estat crític, amb filtracions d'aigües fecals i construccions a pocs metres dels seus límits. A més, es va realitzar una inversió de 125.000 euros per plantar arbres en el centre de la ciutat, però un 80% dels arbres estan secs i serà una despesa important treure’ls dels escorcells. Els torrents es deterioren, els refugis climàtics desapareixen i l’Ajuntament es limita a fer veure que hi ha una millora de la qualitat de vida amb accions superficials i publicitat enganyosa.

Equipaments oblidats i electorals

Rubí compta amb una sèrie d'equipaments que han caigut en l'oblit i el deteriorament, reflectint la falta de cura per part de les autoritats. Antics cinemes, com els de la zona, han deixat de ser espais de cultura i entreteniment, transformant-se en ruïnes que recorden temps millors. Un altre exemple és la Torre Massana, que, malgrat la seva història i despesa en reforma anys enrere, torna a estar en ruines, símbol de la desatenció que pateixen molts edificis públics.

El Casino Espanyol de la plaça Catalunya, una joia arquitectònica, esperat lloc de reunió i celebració per als veïns i entitats. En les passades eleccions, es va promoure amb gran fanfara, però ha estat apartat de nou fins a les properes eleccions. Aquestes instaŀlacions semblen ser utilitzades amb finalitats electorals, prometent grans millores que mai arriben a materialitzar-se. Aquesta situació posen de manifest una gestió deficient dels recursos públics, deixant a la ciutat amb infraestructures que no només no serveixen al seu propòsit original, sinó que també empitjoren la qualitat de vida dels seus habitants.

Altres equipaments abandonats, com el Celler Cooperatiu i el local del carrer del Centre, comprat a la Caixa, la Sala 13/14, que prometia ser un espai cultural vibrant, s’ha convertit en un exemple de com els projectes poden quedar en no-res si no s'acompanyen de recursos per al seu manteniment. Tanmateix, aquest descuit s'estén a altres espais, com el parc de la serreta, on els jocs infantils i les instaŀlacions s'han deteriorat des de la seva construcció, deixant de ser el lloc de trobada i lleure que una ciutat com Rubí es mereix.

Fets que contrasten amb les despeses d’un dia com el primavera POP o el túnel de llums. Esdevenimetns que et poden agradar, però com gestors s’ha de tenir criteris i prioritats, i no passió per la foto.

Integració, identitats i respecte

La gestió de la integració social a Rubí presenta diverses mancances que reflecteixen una falta de coordinació i visió estratègica per part de les autoritats locals. En un moment en què les comunitats són cada vegada més diverses, és fonamental que les institucions treballin activament per promoure la convivència pacífica i la inclusió. La no resposta de l’Ajuntament a propostes com el Festival Integració i Inclusió és un exemple clar d’aquesta desconnexió. Aquest festival no només buscava celebrar la diversitat cultural mitjançant la música i la gastronomia, sinó també crear espais de diàleg i comprensió entre la població autòctona i els nouvinguts. Ignorar iniciatives d’aquest tipus no només perpetua prejudicis i estereotips, sinó que també pot comprometre la seguretat i la cohesió social.

La manca d'una política activa d'integració pot conduir a tensions internes que afecten la qualitat de vida de tots els veïns. És essencial que l’Ajuntament reconegui la importància de les iniciatives que fomenten l’entesa i el respecte entre cultures, ja que aquestes són clau per construir un futur més harmònic. Una gestió efectiva de la diversitat cultural requereix un compromís real amb la participació ciutadana i la sensibilització, tant entre els nouvinguts com entre la població autòctona. Només així es podran establir les bases per a una comunitat més unida i segura, on tothom se senti valorat i respectat. És d’entendre que uns governants mediocres passin de puntetes per aspectes com aquests, i de fet veiem que no fa cap referència el pla de mandat del 23-27.

Cultura i gestió del personal

La gestió del personal en general i concretament al servei de cultural es caracteritza pel caos i la falta de direcció, similar a un "camarote de los hermanos Marx". Aquesta situació provoca desmotivació i desencantament entre els treballadors, atrapats en un sistema ple de partidismes, que afecta l’eficiència i el compromís.

Per millorar aquesta situació, és essencial implementar principis de transparència, comunicació efectiva i participació. Sense aquests elements, es genera un clima laboral desfavorable que pot portar a una alta rotació de personal, baixes i pèrdua de talent. Fomentar un entorn inclusiu i valorar les aportacions dels treballadors és fonamental per construir una infraestructura cultural sòlida que satisfaci les necessitats de la comunitat i generi un impacte social positiu.

La cultura a Rubí és un pilar fonamental per a la cohesió social i el desenvolupament de la ciutat. Les diverses entitats culturals, com associacions, grups artístics i coŀlectius comunitaris, són les que impulsen una oferta cultural rica i variada. A través de festes, exposicions, concerts i activitats familiars, aquestes organitzacions fomenten la participació ciutadana i promouen un sentiment de pertinença entre els veïns. La seva tasca és vital per a la difusió de la cultura local i per a la conservació de les tradicions que donen identitat a la ciutat.

Tanmateix, la cultura a Rubí també es veu afectada per la necessitat de més suport i visibilitat. Moltes entitats es troben amb recursos limitats i mancança de coŀlaboració institucional, fet que dificulta la seva capacitat per organitzar activitats d’abast més ampli. És imprescindible que l’Ajuntament i altres organismes oficials reconeguin la importància de les entitats culturals com a agents de canvi, oferint suport i facilitats per a la seva feina. Només així es podrà garantir que la cultura a Rubí continuï sent un motor de dinamisme social i una font d’enriquiment per a tota la comunitat.

Recuperem Rubí: un front comú per al canvi

Es evident que el govern actual, la unica millora significativa que va fer és la urbanització de la via dels ferrocarrils de la generalitat, la resta ha estat despesa supèrflua per generar una imatge de bon govern, però on res queda pel futur dels Rubinencs. Davant d’aquesta situació, és urgent que la ciutadania de Rubí es mobilitzi per recuperar la ciutat. Els partits polítics, malgrat les seves diferències, han de treballar plegats per revertir aquesta mediocritat. Però no és només una qüestió de partits: necessitem el suport d'estudiosos, professionals, activistes i tots aquells que vulguin una ciutat millor. Rubí té mil anys d’història, una tradició cultural, de lluita i resistència, i no podem permetre que quedi atrapada en aquest estat de declivi permanent.

Cal un front comú per crear una ciutat que gestioni els seus recursos amb inteŀligència i que treballi pel benestar dels rubinencs. Els ciutadans necessiten una política basada en criteris clars, que fugi del favoritisme polític i que inverteixi en allò que realment importa: la cultura, l’educació, la innovació, l’oci de qualitat, el transport sostenible i els espais verds, el que vol dir qualitat de vida. És hora de deixar enrere aquesta gestió superficial i sense visió de futur i treballar plegats per una Rubí millor, que no només miri enrere amb nostàlgia, sinó que avanci cap al futur amb determinació.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.