El dia de les persones refugiades no és només el 20 de juny

Des de l'esclat de la guerra a Ucraïna, s'ha despertat una empatia, consciència i mobilització envers les persones refugiades... de pell clara i ulls blaus. Ara bé, no només les persones procedents d'Ucraïna, on s'han anat produint desplaçaments interns des del 2014, necessiten una acollida digna i ser acompanyades en el dia a dia i el seu dol migratori. Desarrelament del país d'origen, falta de suport i d'una xarxa de suport, mancances de necessitats bàsiques... A tot això també s'enfronten moltes veïnes i veïns de la nostra ciutat que vénen d'altres indrets del món amb greus conflictes: Mali, Pakistan, Síria, Geòrgia, Hondures, el Salvador, etc. (en dades de l'Idescat).

Des de Rubí Acull, volem ser honestes. Tant amb nosaltres mateixes, com a integrants de l'entitat, com també amb totes aquelles persones que ens fan costat i ens contacten demanant suport i ajuda per diferents motius. És per això que no hem acceptat la proposta de l'Ajuntament per llegir conjuntament el manifest per aquest 20J. Si hi ha la intenció de caminar plegades, volem que sigui els 365 dies de l'any i tenint en compte a totes les que ho necessiten, i no només en un dia destacat com ho és el 20 de juny: Dia Internacional de les Persones Refugiades.

El dret d'Asil està regulat pel Dret Internacional (Article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, redactada l'any 1948 i ampliada l'any 1951 amb la Convenció de Ginebra) i els Estats estan obligats a garantir-lo: «En cas de persecució o perill per la seva vida, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en altres països». Tot i això, l'any 2020 només es va reconèixer aquest dret a 6 de cada 100 persones que van sol·licitar refugi a Espanya (segons EpData.es).

Racisme institucional i neocolonialisme

Fa 50 anys que no es revisa la definició que regula el dret d'asil i la realitat ha canviat molt en les últimes dècades. Això fa que les problemàtiques actuals que creen la necessitat de demanar asil, com ara el canvi climàtic, la desforestació, la pobresa, l'exportació de recursos per part d'empreses transnacionals, etc., no es tinguin en compte com a situació de perill per a la població local i, per tant, se'ls rebutja la sol·licitud d'asil en el territori d'arribada. No es contempla el seu dret, fet que els condemna a viure en situació d'irregularitat administrativa i a rebre molt menys acompanyament per part de les administracions públiques.

És per això que condemnem que encara s'estigui fent cas omís a una obligació moral a causa del racisme institucional de la nostra societat i del neocolonialisme, i assenyalem la inacció de les institucions per refer la definició que regula el dret d'asil. Tot és qüestió de voluntat política.

Sabem que l'Ajuntament de Rubí és conscient d'alguna d'aquestes dificultats i demandes, i que en els últims mesos han treballat perquè els serveis de la ciutat comptin amb algunes millores, però encara té molta feina per fer.

Servei de Primera Acollida insuficient

Rubí compta amb un Servei de Primera Acollida, però només s'hi pot accedir amb cita prèvia telefònica i les atencions són de 3 hores durant dues tardes a la setmana (dimarts i dimecres de 16 a 19 h). És un servei insuficient i no arriba a atendre totes les persones que ho necessiten perquè tampoc compta amb tots els recursos necessaris per donar resposta a totes les sol·licituds i el temps d'espera és molt llarg. A banda d'això, accedir-hi no és fàcil. Com pot ser que la informació relativa a un servei per a persones nouvingudes només es trobi en català i castellà? Els problemes de comunicació causants per la barrera idiomàtica són constants i no hi ha un acompanyament integral que pugui solucionar gestions com l'habitatge. Si us plau, siguem conscients que parlem de serveis per a persones nouvingudes que encara no estan familiaritzades amb l'entorn que les envolta!

És Rubí una ciutat d'acollida?

Aplaudim que s'hagi creat una xarxa antirumors i s'ofereixi formació jurídica per a persones que estan en situació irregular, però les persones refugiades i migrades forçosament són importants tot l'any i volem que l'ajuntament es preocupi de veritat perquè tots els seus habitants, tant els que porten generacions aquí com els vinguts d'altres països, tinguin una vida digna.

Si des del consistori tenen tant clar que «si hi ha voluntat política és possible brindar protecció internacional a la població refugiada», on són els recursos humans, econòmics, materials i municipals per acollir a les persones de la ciutat que no tenen la pell blanca? Rubí denuncia la vulneració de drets de les persones refugiades amb la campanya "Siguem refugi", però què fan quan aquestes persones ja són aquí? Com s'està acompanyant les persones que porten temps a la ciutat i segueixen sense poder accedir a un habitatge, contractes de feina o formacions, ni tenir cobertes les necessitats més bàsiques?

Falta de suport polític

No veiem als partits polítics rubinencs donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la campanya "Regularización Ya" (Instagram: @regularizacionya), que proposa una llei perquè les persones que han rebut una resolució desfavorable de la seva sol·licitud i que porten anys treballant sense papers puguin regularitzar la seva situació administrativa i aconseguir una feina, permís de residència i accedir als mateixos drets socials que la resta.
És important aconseguir una interacció cultural real, però necessitem canviar les polítiques locals, i no només fer activitats de sensibilització al carrer, on només hi participa la gent que ja està sensibilitzada. Parlem de trencar el mur del racisme institucional i, en això, l'Ajuntament té un paper molt important ja que és qui crea, canvia i aplica aquestes polítiques que faciliten l'existència de les persones que van arribar fa temps i que ja formen part de la nostra localitat.

Creiem que hem de continuar avançant per afavorir la transformació social. És per això que demanem:

- Revisió i eliminació de qualsevol rastre de racisme a l'administració i espais municipals.
- Accés a cursos de català i el castellà tot l'any, afavorint la participació de les persones en situació administrativa irregular.
- Que les formacions laborals que s'imparteixen a la ciutat no comptin amb el requisit de tenir NIE o passaport.
- Reunions amb regularitat entre les entitats que treballem amb població migrada i la Coordinació de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania.
- Oficina centralitzada visible i accessible, com ho són els serveis del SAIER i CUESB a Barcelona.
- Ampliació de personal i horari d'atenció al Servei de Primera Acollida, tan presencial com telefònic.
- Servei de traducció i interpretació a les oficines municipals.
- Agents socials que facin acompanyament a les oficines municipals.
- Servei de mediació entre famílies i immobiliàries.
- Guia escrita i audiovisual per a la ciutadania immigrada i que també estigui disponible en idiomes com l'àrab, wòlof, urdú, rus i xinès.

El 20 de juny no llegirem conjuntament el manifest que ha redactat l'Ajuntament de Rubí perquè no volem col·laborar en accions que després queden en paper mullat. Des de Rubí Acull, malgrat que actualment hi hagi poques persones actives i s'hagi hagut de reduir l'activitat que es fa, no en volem ser còmplices. Entenem a totes les persones que s'han vist obligades a deixar casa seva forçosament com a refugiades, independentment de les resolucions de les seves sol·licituds d'asil i el seu color de pell.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.