ERC va protagonitzar un trist retorn a la presidència de la Generalitat en la passada legislatura. El president Aragonès va ser incapaç de mantenir la coalició amb Junts i va finalitzar la legislatura amb uns resultats mediocres en gairebé tots els àmbits, on podríem estacar el fracàs en polítiques socials o en la protecció de la llengua a l’escola. Tanmateix, avui no volia centrar-me en la legislatura en sí, sinó en els dos grans incompliments del president. Pere Aragonès va obtenir la confiança del Parlament, és a dir, de Junts i de la CUP, amb dues promeses: culminar el procés d’independència aprofitant el 52% dels vots obtinguts per les formacions independentistes i convocar una moció de confiança a mitja legislatura si no hi havia avenços significatius. Malauradament, el govern d’ERC va fer recular el procés d’independència i, davant aquest flagrant incompliment del compromís de la investidura, enlloc de convocar una moció de confiança i refer ponts, va dissoldre el Parlament i afavorir així l’accés del PSOE a la Generalitat.
Què podem dir del segon gran incomplidor? La llista d’incompliments del senyor Pedro Sánchez és tan llarga que necessitaria diverses pàgines per desgranar-la. A tall d’exemple, no deixa de ser revelador que entre els acords d’investidura del senyor Illa hi hagués la reiteració de promeses incomplertes pel PSOE després de la investidura de Sánchez o que l’oficialitat del català estigui en suspens a la Unió Europea sine die. Voldria també destacar el fracàs de la llei d’amnistia, que ha estat aplicada a tots els policies, a tots els exiliats d’ERC, a alguns activistes i a cap exiliat de Junts. Podem esperar asseguts a una acció contundent del govern espanyol per a una aplicació complerta.
Què podíem esperar, doncs, de dos partits amb aquests líders? Naturalment, un pacte contra natura, almenys en teoria, per investir de nou un president d’un partit que en una altra època era socialista i d’esquerres (ho recordeu?). Tenim un president de la Generalitat que té per objectiu “girar full” i “retornar a la normalitat”, és a dir, a la submissió de Catalunya i a la continuació resignada del seu espoli fiscal per a “mayores glorias a España”, com ja fa anys que fan els nostres germans valencians i balears.
Crec fermament què en democràcia cal complir els compromisos electorals i d’investidura. És evident que els partits que governen a Espanya i el que ha governat a Catalunya fins fa un mes i mig no ho creuen. ¿Era legítim que 3.000 militants d’ERC traïssin la confiança de centenars de milers de votants que van escoltar el compromís ferm de no investir un president de la Generalitat que va donar suport entusiasta a la il·legal aplicació de l’Article 155 de la Constitució post-franquista? Potser soc un il·lús, però una promesa electoral com aquesta era sagrada i, per tant, el senyor Illa ha estat investit després d’una decisió il·legítima d’un partit que havia estat independentista (ho recordeu?).
Preparem-nos, doncs, per a una intensificació de l’estigmatització, criminalització i repressió al moviment independentista, començant per l’ANC, els exiliats que romanen a Bèlgica i qui els doni suport. Davant d’aquest nou escenari, des del Consell de la República de Rubí fem una crida a la mobilització i a la perseverança en la lluita per la independència. No hi ha alternativa de supervivència per a la nostra nació. Comencem l’11 de setembre!!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.