Arriben les festes de Nadal i amb elles un augment del consum i de la generació de residus. Fa temps que alertem de la necessitat de ser més responsables davant el consum i de fomentar la proximitat. Ara, l’emergència climàtica ens obliga a ser encara més curosos i a reflexionar sobre on comprem i què comprem. Darrerament, el model de comerç electrònic basat en grans distribuïdores mundials liderat per Amazon està quallant entre certs sectors de la societat. Però, som conscients del què significa? Som conscients de com treballen aquestes empreses i de l’impacte que tenen sobre el nostre territori?
Amazon és només la punta de l’iceberg de la transformació i impacte que està suposant en molts àmbits l’auge del comerç electrònic. Plataformes que obren els 365 dies a l’any i que ofereixen un servei a la porta de cada particular. Un model comercial que provoca impacte ambiental, en la mobilitat, en els salaris i en la fiscalitat.
1) En primer lloc provoquen un impacte ambiental elevadíssim. El packaging d’aquestes mercaderies està suposant incrementar, i molt, els residus que es produeixen sense que les grans multinacionals que s’hi dediquen estiguin contribuint al seu reciclatge ja que no paguen els impostos que els correspondrien a la nostra comarca.
A la comarca la generació de paper i cartró durant els dies de Nadal augmenta un 13%. I és evident que les empreses de comerç electrònic són uns dels majors generadors d’envasos i embalatges, i en canvi, no estan pagant pel seu tractament, ja que comptem amb una legislació obsoleta, de 1997, que caldria reformar. Tampoc estan complint, per exemple, la legislació que afecta al canvi i reciclatge dels grans electrodomèstics, com les neveres, que ha de recollir i portar a reciclar el proveïdor que serveix el nou producte.
2) L’impacte també està relacionat amb la mobilitat i amb la generació de CO2. Si comprem els regals de Nadal per Internet, aquests ens acaben arribant de qualsevol lloc del món. Incrementa el transport, i per tant cada comanda online suposa un impacte en els nivells de C02 i en la contaminació ambiental. Diferents informes com el de Greenpeace fet el 2017 apunten a l’increment de les emissions de diòxid de carboni a través del transport de productes pràcticament individualitzat.
3) La precarització laboral és un altre element a reflexionar. Desigualtat salarial, grans diferències entre els treballadors i treballadores de magatzems i els de les oficines, alta temporalitat i estacionalitat...
4) I com a quart element, on paguen els impostos aquestes empreses? Segur que a Catalunya no. Per tant, el seu benefici no repercuteix tampoc aquí. L’impacte torna a ser negatiu, amb una manca de transparència fiscal i pràctiques d’elusió.
Davant aquesta situació, hem de fer front comú, des del sector públic i privat, per regularitzar aquesta realitat. Hem de fer front comú per un model de pobles i ciutats on l’aposta pel comerç tradicional sigui ferma i compromesa. Un comerç de proximitat, innovador i adaptat als nous temps. Un model més social, més sostenible. Un model que ens generi un impacte positiu a tot nivell. Alhora hem de poder regular el comerç electrònic. Diverses ciutats del planeta, com París o San Francisco ja estan treballant en aquesta direcció. L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha proposat que les companyies de comerç electrònic paguin per les emissions de carboni i per la mobilitat que generen a la capital francesa. Hem de posar-nos a treballar conjuntament per a reduir la petjada ecològica en els productes, també a casa nostra.
Aquest Nadal, quan comprem, farem bé de reflexionar sobre tot plegat i caminar fins al comerç del nostre municipi a trobar el que busquem.