Es pot millorar la seguretat de la ciutat a través de la seva planificació?

Es pot millorar la seguretat de la ciutat a través de la seva planificació?

Sí. Hi ha molts arquitectes que n’han fet un  doctorat. Tots parlen d’un mètode, el CPTED, 'Crime Prevention Through Enviromental Design' (Prevenció del Crim a través del Disseny Urbà) i que va néixer, cap als anys setanta, a partir de les idees plantejades en el llibre de Jane Jacobs La mort i la vida de les grans ciutats d’Amèrica, escrit el 1961. La J.Jacobs no era titulada en res i va ser desprestigiada pels doctes del moment. Anys després, les seves idees van ser recollides per molts estudiosos que li han donat el nom actual.

Aquells pensaments es van portar a la pràctica en diversos casos. Avui, després d’una evolució natural, es resumeixen en quatre conceptes bàsics: cohesió social, cultura comunitària, connectivitat i llindar de capacitat. Semblen conceptes de caràcter poc tangibles per dibuixar amb un manual, però no tant difícils d’aplicar:

La cohesió social es pot aconseguir fent que el barri tingui diversitat d’estrats socials i de diferents procedències. No és bo, per exemple, aïllar un grup d’habitatges socials formant un barri tancat segregat de la resta. Cal que tots els estrats de la societat estiguin el màxim de barrejats. L’eixample del Cerdà n’era un bon exemple, tot i que en el seu naixement no corresponia a aquest objectiu, va aconseguir que tothom es barreges.

La cultura comunitària ajuda que els residents d’un barri conflueixin en accions comunes, creen sentit de comunitat: concerts, obres de teatre, competicions esportives. Fa que tots, tots!, es coneguin. Les accions comunitàries potencien la cohesió social i que uns i altres vegin els espais compartits com a propis. Per això cal que el barri tingui el mínim necessari, una biblioteca, una  petita sala de teatre, un centre d’esports, un lloc de reunions i uns espais verds propis i suficients. Avui els centres cívics només compleixen una petita part d’aquestes necessitats (i a vegades són exclusius d’uns quants) i les zones verdes són plenes de cotxes.

La connectivitat és essencial perquè no hi hagi diferències entre zones i barris i que el centre no tingui una jerarquia en vers la resta de la ciutat: L'organització d’actes conjunts (connectivitat social) o la continuïtat de passejos o carrils bici, avui inexistents (connectivitat física) poden complir aquesta finalitat.

El llindar de capacitat és un concepte aplicable a la demografia. S’ha d'aconseguir que tots els habitants tinguin suficients espais de socialització de compra i d’esbarjo a prop amb una densitat equilibrada. També el llindar de capacitat és aplicable al control d’usos, per exemple no convé que un àmbit s’especialitzi en la venda de begudes alcohòliques.

La discussió sobre la seguretat de la ciutat se centra massa en la feina de la policia, en la redacció de lleis més repressives o en els controls dels ciutadans i s’oblida que el disseny de la mateixa i la seva gestió són claus per tenir ciutats més habitables i, per tant, més segures.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.