Una espera que desespera

Imagineu que teniu una filla que necessita atenció per un important problema de salut mental i us donen cita per d'aquí a tres mesos, quan s'apropa la cita us l'anul·len i heu d'esperar uns quants mesos més... imagineu la vostra desesperació, la situació a casa, la incertesa i la impotència. Per desgràcia això no és ficció està passant a la nostra ciutat.

Imagineu que s'espatlla l'ascensor del vostre CAP i passen els dies, les setmanes i els mesos i tot continua igual; amb les famílies havent de pujar els carros per les escales i les persones amb mobilitat reduïda havent de ser visitades en precari quan els metges poden baixar a la planta baixa. Per desgràcia això tampoc és una història inventada, ha passat fa ben poc a la nostra ciutat.

Imagineu que han posat la primera pedra d'un hospital, passen uns anys i tornen a posar una nova primera pedra, i així va passant el temps i més de 200.000 persones han d'anar a rebre atenció, moltes vegades per qüestions molt bàsiques a uns hospitals ja saturats a la capital de la comarca. No cal continuar imaginant, això també passa a Rubí.

La recepta que rebem ja fa temps que és la mateixa: "prenguin tres culleradetes de xarop de paciència cada vuit hores i si continua el neguit li recomano supositoris de resignació dos cops al dia". I no, aquest tractament no ens fa efecte, continuem reivindicant una atenció sanitària pública i de qualitat com una de les bases fonamentals d'una societat justa.

Quan estem malalts o quan veiem patir als nostres éssers estimats, l'última cosa que volem és sentir que no tenim la protecció i la cura d'un sistema que hem construït entre totes perquè estigui allà quan més el necessitem. La sanitat pública, des de la primària fins a la més especialitzada, conjuntament amb el sistema de cures per una població cada cop més envellida han de ser prioritats absolutes i a Rubí fa massa temps que sentim que no ho són pels diferents Governs de la Generalitat que han anat passant.

Tot són horitzons que no acaben mai d'arribar: la necessària ampliació del CAP Anton de Borja, la creació d'un centre de Salut Mental a tocar del CAP de Sant Genís, el nou Centre d'Alta Resolució (que no hospital)... Res s'acaba d'anar concretant, i, mentrestant, continuem esperant i desesperant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.