La fatalitat, arguments dels ignorants

Primer, tristesa, angoixa, desànim, neguit..., dol! Després, indignació, repulsió, ràbia, fúria..., enuig!  Sensacions de tots els que hem vist les imatges del País Valencià. Sensacions, plenes de febre i buides de ponderació. Impossible ser ponderat a l’hora de mirar, d’escoltar, d’escriure. La troballa de cadàvers en rieres, en subterranis, en plantes baixes, dins de vehicles. L’amuntegament de cotxes al mig d’un carrer, d’una autopista, d’una torrentada. Persones que eren a casa, persones que tornaven de la feina, persones que volien treure el cotxe del garatge, persones que només estaven de pas. Fang molt de fang, un record d’infant de set anys del dia vint-i-cinc de setembre de 1962. Un bri d’ànim, els milers de voluntaris fent la feina, amb les mans quasi nues, que haurien de fer màquines excavadores i grues.

Cinc-cents litres per metre quadrat. Ningú s’ho esperava? Els meteoròlegs, sí! Però a uns polítics prepotents, toreros, amb la mentalitat de l’edat mitjana, tant els hi era. Van deixar passar unes hores precioses. Massa costum d’improvisar, de decidir sobre la marxa, d’actuar al minut. De poc respecte per la ciència que estava avisant. Diran que altres vegades no ha passat res perquè els experts exageren i, si passa alguna cosa, s’exculparan i ho afinaran amb alguna argúcia. Pensaran que el poder ho purifica tot, ja sortiran advocats i informes per dir que ells eren allà on tocava, que ha estat tot una fatalitat; els tècnics seran els culpables per no haver fet uns memoràndums més curosos. On s’és vist? Adduiran que aquell territori ja estava urbanitzat, mal urbanitzat, de feia anys, ara que no els hi busquin les pessigolles, ells hi estan de pas. I que corrin amb un flabiol sonant al darrere de tots els que han contribuït al desgavell.

Uns, per incompetents, altres, per interessos, han desendreçat unes terres que no es mereixen el que els hi està passant. Terres que, des de temps immemorials, pateixen inundacions.  Abans es produïen cada cent anys i ningú feia memòria. Ara la terra ha canviat. Els ritmes climàtics s’han accelerat i els desmemoriats no tenen excusa. Hi ha prou coneixements per reorganitzar el territori, per preveure, per dissenyar amb l’objectiu de risc zero. Però el saber i la política no s’avenen massa. La ceguesa partidista i de poder anul·la el coneixement.

S’han de refer tots els informes obsolets redactats en temps de desmemòria i mancats de dades actualitzades. No s’ha de deixar construir en zones inundables. S’ha de començar a desurbanitzar, a des-impermeabilitzar. S’han de fer mapes de zones amb més risc. S’ha de conscienciar, ensenyar als ciutadans que en aquests llocs de risc, entre ells, molts subterranis, si arriba un avís d’emergència, se n’ha de fugir. Que s’ha de prohibir la circulació en les vies perilloses, tant de carrers de vianants com d’autopistes. S’ha d’ensenyar que, si després no passa res i l’emergència sembla infundada, sembla, repeteixo, hem de continuar fent cas dels senyals i no menysprear-los. La cultura de la disciplina no és una de les virtuts de la nostra societat. Ens manca l’exemple dels líders, han de ser els que ho pregonin més que ningú.

La fatalitat, argument de les societats autoritàries, ja no es pot acceptar com a tal en ple segle XXI. Va lligada a la ignorància i, si bé encara no existeix coneixement infinit per evitar-la universalment, sí que hi ha prou estudiosos i experts que posseeixen saviesa en qüestions tan terrenals i prosaiques com són les que fa a les inundacions. Si se´ls escolta, el territori serà més segur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.