El Servei de gent gran activa va organitzar un fòrum de treball per a propostes d’accions del nou Pla Estratègic en l’àmbit de les persones grans de Rubí.
Com a participant d’aquest fòrum i abans que surtin els resultats, em venen al cap algunes reflexions. Vivim temps amb un volum gran d’informació al nostre voltant, sense control aparent, però impossible de gestionar per a la majoria de la gent. Tota aquesta informació són un munt de dades que el sistema processa i les interpreta segons els seus interessos. La gestió política, econòmica, cada vegada més, es basa en aquestes dades per prendre decisions. El processament de les dades s'està convertint en una nova religió: el dadisme, que no venera ni déus ni homes, venera les dades per treure'n el màxim profit i en el qual l’individu es converteix en un xip diminut dins un Sistema gegantí, i la gent en un rusc de dades.
La Gent gran, les persones grans, som part d’aquest rusc i tenim molta informació i moltes dades de les quals algú, el Sistema, pot treure molt de profit.
Al fòrum ens demanaven propostes de com podríem millorar la vida de la Gent gran en diferents àmbits: assistència sanitària, serveis socials, mobilitat, habitatge, ajudes, etc. Sovint em fa la sensació que es parla de la gent gran com un col·lectiu a part. Cert que hi ha necessitats específiques, però com en d'altres col·lectius. Compte que volent protegir-nos no acabem en una bombolla separada de la resta de la societat, per la qual cosa serem més vulnerables !
La millora de les condicions de vida de les persones grans no es pot separar de la resta de la societat i, per això, cal tenir un model, un projecte de país i de ciutat, amb el qual totes les necessitats bàsiques de totes les persones estiguin cobertes.
Pel que fa a la nostra ciutat i al fòrum de propostes d’accions del nou pla sóc molt escèptic. Algunes propostes no es duran a terme perquè són competència de la Generalitat (model de país on es prioritza concertació i privatització de serveis bàsics). Per a d’altres propostes no hi haurà pressupost (model de ciutat).
- Model de ciutat en el qual grans zones verdes dins la ciutat són pàrquings. Imagineu aquests espais convertits de veritat en zones d’esbarjo on els avis portem els nets i que serveixin per fer activitats conjuntes. Model de ciutat que prioritza esdeveniments culturals, com 40 principales, abans que tenir un museu i un arxiu , memòria històrica de la Gent gran que ens ha precedit.
- Model de ciutat que vol ser una «gran ciutat» de 90000 habitants, amb només un centre cívic. Imagineu centres cívics repartits pels barris on petits, joves i grans comparteixen espais, intercanvien coneixements, socialitzen.
- Model de ciutat on els parcs no siguin només infantils. Per què no s'hi poden posar elements perquè els avis que portem a jugar els nets hi podem també fer activitat física ?.
- Model de ciutat en el qual no es dota pressupostàriament projectes com Grans Nexes, etc.
Pel que fa a l'habitatge hi ha manca d’habitatge social, cooperatiu, pisos tutelats, en canvi hi ha cada vegada més ofertes de renda vitalícia, hipoteques inverses, venda nua propietat, venda amb lloguer, residències i mútues privades, on el dadisme ens acaba xuclant el poc que alguns han pogut estalviar.
Al final la pregunta és on van a parar els diners dels nostres impostos? I aquí és on entren les dades, qui les processa i amb quin interès ho fa.
La Gent gran som un arxiu vivent d'experiència massa sovint desaprofitada, però també una font de dades i recursos d’on extreure beneficis, som un negoci, des de la salut a l'habitatge, passant per les farmacèutiques.
Què volem? Què volen?
Més anys de vida?
Més vida als anys?
PD: Recordeu: «El dadisme no venera ni déus ni homes, venera les dades per treure’n el màxim profit». Homo Deus. Yuval Noah Harari.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.