Històries per fer història: anem a votar

Estem en el 2021. Ens trobem davant unes eleccions al Parlament de Catalunya que, tot i haver demanat un ajornament per la pandèmia mundial, el TSJC ha sentenciat que cal fer-les. M’esgarrifen algunes decisions, especialment del sistema judicial, però no ens podem rendir. Ara no. Fem memòria i permeteu-me que us expliqui.

Sóc néta de la Guerra Civil Espanyola. Al barri de Gràcia de Barcelona, la meva àvia m’havia explicat  tantes i tantes històries d’aquella guerra... Per exemple, com corria en direcció al metro de l’estació de Fontana, quan avions del “Frente Nacional“ bombardejaven la ciutat. Aquest conflicte va provocar que part de la família, entre ells el germà gran de la meva àvia, s’exiliessin per no ser capturats pel règim franquista. El meu avi també em comentava diverses anècdotes. Ell era nascut a Gurb, un poble d’Osona. Durant la guerra, ell conduïa una ambulància i més d’un cop hi havia amagat una vaca per poder abastir la lleteria a un barri de Barcelona. A mi sempre m’han emocionat aquestes proeses. Que valenta va ser la meva àvia! I el meu avi per mi era tot un heroi! Era tan interessant escoltar les històries explicades pels meus avis! Em van aportar valors per defensar la llibertat, la república i estimar el meu país.

La meva mare i el meu pare són fills de la dictadura Espanyola i tots dos coincideixen en la trista infantesa que els va tocar viure. La imposició d’unes creences, d’una única llengua, els feien emmudir i viure en un país tancat a l’exterior on el dictador, Francisco Franco, i el seu seguici de militars, nobles i burgesos sotmetien un poble que havia de treballar d’esquena a la seva cultura, sense sortir-se de les línies establertes. Una de les històries que recordo que m’explicava el meu pare és quan ell estava fent el servei militar i va haver-hi l’atemptat contra Carrero Blanco. Les hores de neguit que es van viure en aquella època, juntament amb diversos esdeveniments feien evident que la societat necessitava un canvi de règim, tot i que encara va trigar uns anys a arribar. La meva mare també m’explicava les corredisses que va patir, embarassada i angoixada, per l’Avinguda Diagonal, prop d’on treballava en aquells moments, amb les manifestacions dels estudiants davant dels “grisos”. Està clar que a mitjans dels setanta el franquisme entra en crisis, l’augment dels moviments socials, la pressió internacional i finalment la mort del dictador van esdevenir en la caiguda del règim.

I arribem a la meva generació. Jo sóc filla de la transició. Amb l’entrada d’una democràcia feta a mida (cafè per a tothom), unes primeres eleccions generals celebrades l’any 1977, però amb uns aires de continuïtat de l’època tardo-franquista amb la imposició de la figura del Rei Joan Carles l i de la monarquia constitucional que encara és present i que, recordem, el poble no ha votat, el sistema ens l’ha imposat. Amb la Constitució del 1978 es va contemplar el desplegament de les autonomies. Certament Catalunya entrava en una reconstrucció social, cultural i política després de tants anys de dictadura. Molts canvis i molt ràpids. La realitat, però, és que durant molts anys hem cregut en el miratge de viure en llibertat d’expressió i en democràcia i ara ens adonem que aquest sistema és caduc, repressor i fràgil, i que requereix un canvi. El feixisme mai ha desaparegut i està aquí present, observant-nos, controlant-nos. La censura, la repressió, l’exili, els presos polítics tornen a formar part de la nostra història, ressorgint de la foscor.

I la història és recurrent. Les generacions dels meus avis i la dels meus pares han viscut els canvis: repúbliques, dictadures, transicions, han viscut el final d’uns règims polítics. I és el que ara mateix desitjo i espero poder viure. Vull trencar d’una vegada amb un sistema corrupte i amb uns engranatges que no fan res més que oprimir les nostres llibertats. Vull viure en una nova república social, al costat de la gent i que aquest sigui el meu llegat per la propera generació. Que el meu fill visqui en una societat amb uns valors arrelats de justícia i igualtat. Que la història continuï traçant el seu camí. En aquests moments, per molt indecent que ens sembli fer unes eleccions, hem de ser valents i hem d’anar a votar perquè és un moment decisiu pel futur del nostre país.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.