A Catalunya portem més de quaranta mesos de sequera, plou poc i plourà menys encara. Si en el període 1950-2014 va baixar un 3% la precipitació mitjana, la previsió per al període 2031-2050 és que baixi més del doble encara, un 6,8%. Davant aquesta evidència es fa necessària una profunda presa de consciència i un canvi estructural de la gestió de l’aigua, passant de recurs econòmic infinit a ben comú vital i limitat.
Els governs democràtics han d’atendre, en primer lloc, a l’interès comú i no gestionar el que és de tots al servei d’interessos econòmics particulars. A Catalunya això no és així; l’escassa i preuada aigua es malbarata com si anés una cosa inacabable. A més cap administració, ni l’estatal, ni l’autonòmica, ni els propis ajuntaments ha destinat durant dècades els recursos que el problema requeria; la gestió de l’aigua és poco visible i no llueix com a estratègia per captar vots. Ens cal repensar a fons l’ús de l’aigua a Catalunya; mentre els embassaments estan per sota del 20% continuem expandint el regadiu, amb un creixement de la seva superfície a Catalunya de l’11% en el període 1997-2021, el 70% de l’aigua a Catalunya va a regadius, molts d’ells absolutament ineficients i per a cultius dirigits en la seva majoria a l’exportació. A això li podem unir l’ús en la ramaderia intensiva, que fa que tinguem més porcs que persones a Catalunya i que la conseqüència directa sigui també que el 37% de les aigües subterrànies i la meitat dels municipis de Catalunya tinguin contaminació per nitrats per sobre dels nivells acceptables per l’Organització Mundial de la Salut. El colofó de tot això ho posa el sistema turístic massiu, amb més de 24 milions de visitants a l’any.
Davant aquesta situació límit, tenim un govern en la Generalitat més preocupat de la calculadora de vots que de la calculadora de litres; amb invents inversemblants en cada nou decret com el que habilita als ajuntaments a declarar d’accés públic les piscines privades, mesura absolutament irrealitzable i que genera un problema en una clara mostra de deslleialtat institucional. Els governs estan per a solucionar problemes no per a crear nous conflictes. Un govern incapaç de resistir la pressió dels grups d’interès, amb una mirada miop per a «salvar la temporada», amb una absoluta visió irresponsable que en lloc de planificar una reconversió de l’activitat econòmica per a un futur de sequera permanent, el que fa és impulsar projectes com el Hard Rock que generaran una necessitat de 2.948.729 litres d’aigua al dia.
Semblaria que el propi govern no entén el que significa l’expressió «estat d’emergència» que ell mateix ha decretat i cedeix a les pressions del capital en la gestió diària i en la planificació futura. En un país sec com Catalunya, al consum anual d’aigua de cada habitant cal sumar-li la càrrega de 3 turistes per persona, el reg necessari per a produir 76 quilos de fruita per a l’exportació per habitant i l’aigua consumida per a produir 412 quilos de carn de porc per càpita. Només amb una profunda reconversió del model econòmic, l’exercici de la responsabilitat col·lectiva i polítiques de planificació i inversió al servei del bé comú podrem afrontar la realitat, començant per no negar-la. L’elecció és clara, o continuem apostant per governs que tanquen els ulls i entenen l’aigua com un element més de generació de riquesa per a uns pocs o ens plantem davant els qui juguen a continuar tirant el present i el futur de totes per l’aigüera.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.