Contra la repressió, no-violència!

Ja som a dilluns altre cop i, mirant enrere, sembla mentida que hagin passat tantes coses en una setmana. Com a català, m'he sentit orgullós de formar part d'aquest poble, però també indignat davant la infame reacció de l'Estat (policia catalana inclosa) a una sentència ignominiosa. Com a ciutadà, he participat tant com he pogut als diversos actes organitzats i voldria donar les gràcies a l'ANC per la impecable organització de les Marxes per la Llibertat: ESPECTACULARS! Com a pare de dos fills joves, juntament amb la meva dona hem patit com mai i hem resat com mai perquè Déu protegeixi els nostres fills de tota violència i de la temptació d'usar-la com a resposta.
Malauradament, ni la sentència ni la reacció repressiva del Regne d'Espanya són una sorpresa. En canvi, hem constatat amb il·lusió que comencem a reaccionar com a poble i que som davant un punt d'inflexió. El Tsunami Democràtic ha estat capaç de mobilitzar i sorprendre, els CDR d'organitzar accions no-violentes arreu del territori i els joves, que tant van treballar l'octubre del 2017 i tant hem trobat a faltar després, són amb nosaltres ara que els necessitem i més compromesos que mai. Mereixen el nostre suport!

Peguen i mutilen els nostres fills (gairebé 600 ferits i 4 ulls perduts per sempre), els engarjolen i detenen sovint arbitràriament (centenars de detinguts i desenes d'empresonats). Gràcies a En Peu de Pau i altres iniciatives, sembla que hem començat a donar la volta als actes vandàlics i ahir totes les accions van ser no-violentes. La violència ha estat provocada de manera irresponsable per l'Estat per tal que Catalunya esdevingui un problema d'ordre públic. No ho hem de permetre.

Una darrera reflexió. Un amic simpatitzant socialista que ha passat la setmana de viatge em deia que confia en les actuacions policials. No em vaig enfadar, em va fer reflexionar: en quina bombolla visc? En quina viu ell? Quins mitjans de comunicació veu i llegeix? Quines xarxes socials segueix? Hem de trobar la manera de trencar la bombolla i parlar amb els nostres conciutadans que, de bona fe i informats pels mitjans espanyols, encara creuen que Espanya és un país democràtic.

Espero que la crònica de la setmana vinent estigui plena de mobilitzacions disruptives però pacífiques, de mobilització permanent, intel·ligent i que no caigui en les provocacions. Contra la repressió, no-violència! Contra la por i la mediocritat d'alguns polítics catalans, unitat! Contra la sentència, independència!