"Tornem a jugar?", una col·lecció de Pep Borràs

Veure aquesta mostra, ens convida a viatjar en el temps i evocar el que sentia el nen petit el qual érem, en tardes interminables d'uns jocs compartits amb germans, amics o veïns, les quals han bastit qui som en el dia d'avui. Aquella nena o nen potser oblidat a base d'obligacions, objectius i presses vàries que fan córrer cap al futur, en retrobar-se exposades les joguines de la seva infantesa, reviu la innocència amb què s'esbargia. Sense més quimera que jugar. Aquest fet, jugar, sense més ni més, és quelcom que en créixer generalment s'enfonsa en la boira de les ximpleries o "les coses de nens". A causa de la manca de practicitat immediata o cabòries sense un objectiu clar tendents a dispersar el suposat nucli al qual hauríem d'enfocar tota la nostra capacitat. La visita a l'exposició li parla a cau d'orella al petit abandonat en nom d'un futur en el qual no cabia l'esbarjo. Un món adult. A tot aquell per a qui l'acte de recrear-se calmós en divertiments s'ha vist interromput per causes vàries, com començar a treballar massa d'hora, uns estudis que li van fer posar un semblant seriós prematurament, la pèrdua de la innocència motivada per diferents causes o responsabilitats assumides en edats inapropiades per fer-ho... A aquestes persones l'experiència els resultarà en un episodi d'enyorança alegre per aquell que van ser, i en convergència amb aquella personeta del passat, reviuran hores lentes de jocs i disfresses en un territori que pertany ja, als instants brodats a la memòria de cadascú.

Però no tot són retrobaments amb passats avortats abans d'hora, també les llargues estones compartides al carrer o a casa, amb veïns, amics, cosins oblidats ja, ens vindran clarament al cap com si fos avui mateix. L'exposició revela un món que ja no existeix. Viu clarament, i amb colors molt vius entre les nostres relíquies autobiogràfiques més estimades. Despertades mandrosament gràcies a l'assortiment per a l'entreteniment i la fira exposada, les cançons, la tipografia, les formes o les diferents reminiscències emocionals per cadascú de nosaltres arran de les joguines presentades. Ens acosta a temps de rellotges ronsos, recordant-nos la importància de la parsimònia.

El Rubí emmarcant aquestes èpoques de joies innocents és pioner, perquè ja el 1923 el Costumari Català de l'Amades parla de l'existència d'una fàbrica de bales de pedra d'Enric Vinyes... O més tard ja, es pot consignar la fabricació de joguines de cartó pedra a la manufactura de Miquel Palau i Ribot. La mostra també ens recorda un poble en blanc i negre en les fotografies d'algunes botigues rubinenques on es venien joguines: Perfumeries Vilalta, Cal Martori, Gràfiques Ventura, el Siglo (Cal Victu), Cucurull o Cal Rusiñol... Tot això és signe d'un entorn i memòria col·lectiu i individual mostrat en un molt bon muntatge expositiu al Celler esperant la visita de qui vulgui "Tornar a jugar".

Més info: El Celler dona a conèixer la col·lecció de joguines antigues de Pep Borràs

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.