La unió divideix?

Arrenquem la campanya electoral al Parlament de Catalunya i tornem a sentir la cantarella dels partits unionistes sobre les propostes que divideixen la societat. Segons Salvador Illa o Alejandro Fernández, la proposta d’un referèndum o l’amnistia divideixen la societat, mentre que ells proposen centrar-se en allò que uneix a tots els catalans. Deixeu-me fer una breu anàlisi crítica d’allò que uneix a TOTS els catalans si mantenim l’actual status quo.

A tots ens uneix un espoli fiscal salvatge (uns 500.000 milions d’Euros des de la mort del dictador), que impedeix, entre altres, reforçar el sistema de salut, l’educació o impulsar l’habitatge públic amb caràcter social. És a dir, ens uneix la negativa a un finançament just (o singular, si preferiu). Ens uneix la negativa a poder gestionar els aeroports i la transferència dels importants beneficis de l’aeroport i del port de Barcelona a instal·lacions deficitàries d’altres parts del Regne. Ens uneix la imposició persistent del castellà com a llengua preferent i la minorització de les llengües pròpies, tant del català com de l’occità, amb l’objectiu clar d’assolir la total substitució lingüística. Ens uneix una gestió catastròfica de Rodalies, acompanyada de la negativa a un traspàs efectiu. Ens uneix el permanent boicot al corredor mediterrani, que comportaria un impuls per a l’economia i un reforçament de les nostres relacions amb el País Valencià. Ens uneix la negativa a gestionar la costa, que obliga als municipis catalans a anar a pidolar mesures de protecció a Madrid, que arriben tard i malament. Ens uneix el bloqueig permanent de la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya , especialment en les lleis que promouen la inclusió social en contraposició als privilegis de les grans empreses i grans tenidors d’habitatges.

Podria continuar llistant els grans “avantatges” per a TOTS els catalans de continuar essent espanyols, però ens avorriríem tots. Només pretenc il·lustrar la hipocresia i demagògia dels dos grans partits nacionalistes espanyols, el PSOE i el PP. Per cert, permeteu-me que no anomeni “constitucionalistes” a aquells que van trepitjar la seva pròpia constitució amb l’aplicació del 155 i tota la repressió posterior. Us convido a buscar el text del famós article a internet, però feu-ho asseguts, per què l’aplicació il·legal que en va fer el govern de Rajoy amb el suport entusiasta del PSOE és per caure de cul.

Voldria acabar aquest article amb una reflexió sobre la baixa qualitat democràtica de l’afirmació “la proposta independentista divideix”. És evident que a Catalunya hi ha una part important de la població que legítimament vol continuar essent espanyola. Però també és evident que una part també molt important vol la independència. Com és natural, dues propostes antagòniques divideixen els catalans en tres blocs, els que estan a favor d’alguna de les dues opcions i els indiferents. D’això es tracta precisament la democràcia!! Enviar el missatge que una de les dues opcions divideix i l’altra uneix és pueril; és una crida a la població que vol continuar essent espanyola a no reflexionar ni sobre les conseqüències de continuar units a la corona espanyola ni sobre les causes que ens han dut a tants catalans a anhelar i treballar per la independència.

La unió per la força uneix (perdoneu la redundància) i un referèndum democràtics on donem veu i vot a tots els catalans divideix? Això només es pot dir des d’una visió imperialista, patrimonialista, repressora i nacionalista agressiva. Contra això només tenim una eina: TOTHOM A VOTAR el 12 de maig a qualsevol opció que s’oposi a continuar amb l’status quo. Hi ha prou opcions sobre la taula; no hi ha excuses per l’abstenció. Ah! I no oblideu d’explicar a tothom que us vulgui escoltar quines són les conseqüències de la unió.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.