MPOC són les sigles de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica. Es tracta d´una malaltia que afecta els pulmons i que dificulta el pas de l´aire a través dels bronquis. Això produeix ofec o dispnea, inicialment a l´esforç i amb el pas dels anys pot ser de repòs. És una malaltia que es relaciona amb el tabac. El 90% dels pacients que tenen MPOC són o han estat fumadors. Els fumadors passius tenen més risc de patir-la.
Com es manifesta?
No tots els pacients que presenten MPOC tenen símptomes, sobretot en fases inicials. Els símptomes habituals són la dispnea (ofec), la tos i l'expectoració. A vegades podem sospitar la malaltia si el pacient té bronquitis crònica, que habitualment es presenta com tos i expectoració matutina.
Què és una exacerbació o crisi?
Els malalts amb MPOC poden presentar empitjorament de la seva malaltia de base (crisis o exacerbacions) en davant situacions precipitants com els encostipats i les grips.
Sospitarem que el pacient té una exacerbació quan presenti:
- Augment de l'ofec habitual
- Augment de la tos
- Augment de l'expectoració o mucositat provinent dels pulmons
- Febre i calfreds
- Canvi en la coloració de la mucositat pulmonar ( verda, marró, groga)
- Somnolència o alteració de la consciència
La majoria de les exacerbacions es poden tractar ambulatòriament al CAP, però en els casos més greus aquests pacients precisen atenció a l'hospital. És important que el pacient sàpiga detectar aquests símptomes i consulti amb el seu metge davant la seva aparició.
Com es diagnostica?
Podem diagnosticar la malaltia en fase assimptomàtica. Quan existeix la sospita de què el pacient pot patir la malaltia el diagnòstic es fa mitjançant una espirometria. L'espirometria és una prova en la que es mesura l´aire expulsat dels pulmons en fer bufar el pacient. Així mesurem l'obstrucció de les vies respiratòries. Abans de fer la prova per fer el diagnòstic és important que el pacient no hagi utilitzat inhaladors ni hagi fumat.
Com es tracta?
El millor tractament per la MPOC és deixar de fumar. La malaltia és progressiva, no es cura, però si el pacient deixa de fumar millora molt els seus símptomes i es frena la seva evolució.
El tractament de la MPOC és mitjançant inhaladors. Els inhaladors contenen fàrmacs broncodilatadors majoritàriament. Els broncodilatadors obren els bronquis per una millor circulació de l'aire.
Aprendre la tècnica per fer bé els inhaladors és fonamental. La vostra infermera us ajudarà a fer una bona tècnica inhalatòria. En pacients amb dificultat per fer els inhaladors directament, és millor que ho facin amb l'ajuda d'una càmara espaiadora que els hi farà la tècnica més senzilla. Amb una tècnica adequada els pacients obtenen el màxim profit d´aquests tractaments. Segons la fase de la malaltia, els pacients necessiten inhaladors només en les exacerbacions o crisis i d'altres amb malaltia més avançada els necessiten diàriament.
En casos de malaltia més evolucionada els pacients poden precisar oxigen a domicili diàriament. Només els pacients amb malaltia greu amb saturació d'oxigen basal baixa i que no fumin són candidats a aquest tractament. Prèviament a la instauració de l'oxigenoteràpia crònica, a aquests pacients se'ls realitzarà una analítica anomenada gasometria arterial. La gasometria arterial valorarà, entre d'altres, el valor de l'oxigen en la sang del pacient.
Els pacients que pateixen MPOC han de vacunar-se de la grip cada any i han de preguntar al seu metge o infermera per la vacuna del neumococ, una de les principals bactèries que provoca neumònia.
És important el cumpliment de la medicació, l'exercici físic regular i evitar l'obesitat.
Si sol no te'n surts, demana ajuda al nostre CAP.
El control de la MPOC el fan els metges i les infermeres de primària. Alguns pacients amb malaltia greu són controlats a la UFC (Unitat Funcional de Crònics) del nostre CAP.